INFORME DE LOS SERVICIOS JURÍDICOS DEL PARLAMENTO DE CATALUÑA SOBRE LOS EFECTOS DEL ACUERDO DE LA JUNTA ELECTORAL CENTRAL 2/2020, RELATIVO A LA “INELEGIBILIDAD SOBREVENIDA” DEL DIPUTADO JOAQUIM TORRA I PLA (13.1.2020)
REPORT OF THE LEGAL SERVICES OF THE PARLIAMENT OF CATALONIA ON THE EFFECTS OF THE DECISION OF THE CENTRAL ELECTORAL BOARD 2/2020, REGARDING THE “SUBSEQUENT INELIGIBILITY” OF THE DEPUTY JOAQUIM TORRA I PLA (2020.1.13)
COMENTARIO AL INFORME
RESUMEN
El Acuerdo 2/2020 de la Junta Electoral Central instó la retirada de la credencial parlamentaria del diputado Joaquim Torra, condenado a pena de inhabilitación especial por sentencia no firme, mediante el recurso a la figura de la “inelegibilidad sobrevenida” establecida en el articulo de 6.2.b de la Ley Orgánica de Régimen Electoral General. Los Servicios Jurídicos de la Cámara parlamentaria catalana elaboraron un informe profundamente crítico con dicho acuerdo, en el que no solo se reprochó la utilización impropia de dicha figura, sino además su utilización con la única finalidad de configurar un tipo de incompatibilidad automática completamente sustraída al preceptivo control y trámite parlamentario de la apreciación de la incompatibilidad. En opinión del informe, de dicha arrogación impropia resulta la nulidad de lo dispuesto en el Acuerdo 2/2020 que, además, conculca gravemente los derechos de participación política del diputado Torra ex artículo 23.2 de la Constitución, en tanto en cuanto interrumpe de forma ilícita el desarrollo de su labor como representante electo. El informe considera, también, la afectación que se produce sobre la simultánea condición de president de la Generalitat que detenta el diputado Torra y concluye que, en las condiciones particulares del ordenamiento en Cataluña de dicha figura, la retirada de la condición de diputado no surte, por sí misma, el efecto del cese automático en el cargo de la presidencia.
PALABRAS CLAVE
Derecho parlamentario, administración electoral, causas de cese de los diputados, incompatibilidades parlamentarias, inelegibilidad sobrevenida, causas de cese del presidente del gobierno.
ABSTRACT
Agreement 2/2020 of the Central Electoral Board urged the withdrawal of the parliamentary credential of the deputy Joaquim Torra, sentenced to a special disqualification for a non-final judgment, by resorting to the figure of the “supervene inelegibility” established in the article 6.2.b of the Organic Law of General Electoral Regime. The legal services of the Catalan parliamentary chamber prepared a deeply critical report with said agreement, in which not only the improper use of said figure was reproached, but also its use with the sole purpose of configuring a type of automatic incompatibility, completely subtracted from mandatory control and parliamentary process of the appreciation of incompatibility. In the opinion of the report, of such improper arrogance, the nullity of the provisions of Agreement 2/2020 results, which also seriously violetes the rights of political participation of Deputy Torra ex Article 23.2 of the Spanish Constitution, insofar as it interrupts Illegally develop his work as an elected representative. The report also considers the affectation that occurs on the simultaneous condition of President of the Generalitat held by Deputy Torra and concludes that, in the particular conditions of the ordering in Catalonia of said figure, the withdrawal of the status of deputy does not take place, by itself, the effect of automatic termination on the office of the president.
KEYWORDS
Parliamentary law, electoral administration, causes for the cessation of deputies, parliamentary incompatibilities, supervene inelegibility, causes for the cessation of the president of the government.
LABURPENA
Hauteskunde Batzorde Zentralaren 2/2020 Erabakiak Joaquim Torra diputatuaren egiaztagutuna kentzea eskatu zuen, epai ez-irmo baten bidez desgaikuntza bereziko zigorrera kondenatua izan baitzen, Hauteskunde Araubide Orokorraren Lege Organikoaren 6.2.b artikuluan ezarritako “gerora sortutako hautaezintasunaren” figurari errekurtsoa aurkeztuz. Kataluniako Parlamentuko Zerbitzu Juridikoek txosten oso kritikoa egin zuten akordio horrekiko, eta, bertan, figura horren erabilera desegokia gaitzesteaz gain, bateraezintasun automatikoaren mota bat konfiguratzeko erabili izana ere aurpegiratu zitzaion, bateraezintasuna hautematearen nahitaezko kontrol eta izapide parlamentariotik erabat aldenduta. Txostenaren arabera, beretzat hartze
desegoki horretatik ondorioztatzen da 2/2020 Akordioan xedatutakoa deuseza dela, eta, gainera, Torra diputatuaren parte-hartze politikorako eskubideak larriki urratzen dituela Konstituzioaren 23.2 artikuluaren arabera, ordezkari hautatu gisa egiten duen lana legez kontra eteten baitu. Txostenak, halaber, aintzat hartzen du Torra diputatua aldi berean Generalitateko presidente izateak eragina duela, eta ondorioztatzen du, figura horrek Katalunian duen ordenamenduaren baldintza berezietan, diputatu izaera kentzeak ez duela berez eragiten presidentetza automatikoki uztea.
GAKO-HITZAK
Zuzenbide parlamentarioa, hauteskunde-administrazioa, diputatuek kargua uzteko arrazoiak, bateraezintasun parlamenarioak, gerora sortutako hautaezintasuna, gobernuko presidenteak kargua uzteko arrazoiak.
Lleis polítiques de Catalunya. Comentaris.
Aquest volum incorpora les principals lleis polítiques catalanes, acompanyades d’un comentari exhaustiu de totes elles, de caràcter general o de context, però també de la majoria dels preceptes, mitjançant un sistema de notes en què, a més de glossar els preceptes concernits, i enllaçar-los amb les principals referències normatives i jurisprudencials, s’hi fan constar comentaris de la doctrina científica i, en molts casos, de la doctrina consultiva més rellevant. El resultat és una obra d’un gruix considerable, per bé que manejable i amb vocació pedagògica, per tal d’afavorir una adequada intel·ligència i comprensió de les normes cabdals del sistema institucional de la Generalitat, que inclou el món local, dirigida tant a estudiants com als aplicadors del dret públic català i als estudiosos en general.
El conflicte Catalunya-Espanya: una sortida legal i legítima a l’empat infinit d’impotències
La qüestió catalana és coetània de l’Espanya contemporània. En sorgir l’estat liberal i la industrialització, el problema catalán ja va tensar les costures de les dues repúbliques i de la monarquia, i va estar en l’origen de les dues dictadures del segle XX, condicionant l’agenda política espanyola del primer terç del segle passat. En el que portem de segle XXI, aquest contenciós atàvic ha mutat: s’ha evidenciat amb l’emergència d’un moviment independentista que pretén posar fi a la conllevancia en un context de crisis econòmiques periòdiques i de deriva de les institucions de l’Estat que està soscavant els fonaments d’un règim del 1978 cimentat sobre la base de la monarquia, la reconciliació i l’autonomia.
De la Catalonia infelix al desafiament independentista
Amb tot, s’ha de dir que, contra un determinat estat d’opinió prou generalitzat, l’agudització de la qüestió catalana no té a veure, només, amb l’infeliç desenllaç de la reforma estatutària de 2006. La sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut fou el punt d’ignició, si es vol, però no la causa eficient d’un rebrot tan enèrgic del problema, per dir-ho en termes aristotèlics. Certament, el 1978 els partits catalans majoritaris (l’esquerra tradicional i el nacionalisme de centre-dreta, per simplificar) van prioritzar la democràcia després de 40 anys de franquisme. A diferència del 1931, la Generalitat provisional ni va desafiar la forma de govern a Espanya ni qüestionà el model territorial dissenyat pel constituent, fins i tot quan, poc més tard, els pactes autonòmics UCD-PSOE i la no-nata LOHPA —resposta en forma harmonitzadora a l’amenaça que comportà el cop d’estat del 23-F— van acabar imposant el cafè per a tothom. Catalunya es va conformar —fins i tot enorgullir— amb liderar el pilot de la generalització autonòmica.