Ja està publicada la crònica legislativa del segon semestre de 2025, en la que constato una paradoxa: poques disposicions generals rellevants, però molta activitat política i judicial al voltant del català.
En aquest sentit, s’ha produït un impuls d’iniciatives polítiques i administratives orientades a reforçar l’ús social i institucional del català; cal destacar, però, la persistència de la conflictivitat judicial al voltant del règim lingüístic educatiu. En absència de grans disposicions generals, el període ha destacat sobretot per mesures vinculades al Pacte Nacional per la Llengua, el Pacte Local pel Català, la formació de nouvinguts i adults, i la garantia dels drets lingüístics en àmbits especialment sensibles com el sociosanitari.
Entre les actuacions més rellevants, cal destacar la modificació del sistema d’avaluació i certificació de coneixements de català, amb la regulació del nivell inicial A1, l’adaptació al Marc europeu comú de referència i la possibilitat de convocar més proves anuals. També han estat significatius el reforç del Departament de Política Lingüística, l’ampliació de l’oferta formativa del Consorci per a la Normalització Lingüística i les iniciatives parlamentàries adreçades a garantir l’atenció mèdica i sociosanitària en català, així com l’ús normal de la llengua en les comunicacions escrites del sistema sanitari.
Tot plegat s’ha produït, però, en un context d’incertesa jurídica. Mentre resten pendents les resolucions del Tribunal Constitucional sobre el marc legal del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari, el TSJC ha anul·lat parcialment el Decret 91/2024, que en desplegava alguns aspectes. La crònica del període mostra, doncs, una política lingüística que intenta avançar mitjançant instruments de foment, planificació i garantia de drets, però que continua condicionada per una pressió judicial que afecta el nucli mateix del model lingüístic català.
Podeu llegir la crònica sencera aquí.
