Últims articles
Recessió i secessió
“Mas ha preferit esdevenir el president de la secessió abans que el president de la recessió” Les dues notes que caracteritzen fins ara la històrica i transcendental campanya electoral són: primer, que aquesta discorre exclusivament al voltant de l’eix nacional i, segon, que ho fa enmig d’una extrema polarització...
Extemporáneos manifiestos federalistas
“En política, sólo se cambia cuando no hay más remedio. Las cosas deben empeorar para mejorar”. Esto decía no hace mucho el ex primer ministro de Sajonia Georg Milbradt en un debate sobre la España autonómica organizado por las fundaciones Konrad Adenauer y Jiménez Abad. Tanto es así que,...
El bròquil i la vara de Sant Josep
El mateix dia que la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, proclamava des de Barcelona, un cop acabada la campanya de les eleccions gallegues, el seu sobtat, impostat i electoralista “amor” per Catalunya, el govern del PP anunciava la voluntat de fer una auditoria de “dalt a...
Vamos a contar mentiras, tralará
La precampana electoral catalana evoca miedo Momentos la drôle de guerre. Ya saben, aquel períodos de calma chicha Durante la Segunda Guerra Mundial, que comenzó con una simple declaraciones de guerra de Francia y el Reino Unido contra Alemania y acabando con la invasión teutona de media Europa. Salvando...
El Rope-a-dope Català
Ha passat un 12 d’octubre més, però aquest cop, tot i el tens context polític, ho ha fet sense pena ni glòria. Per motius pressupostaris, la parada militar del castís Paseo de la Castellana ha durat just mitja horeta i els concentrats a la Plaça de Catalunya de Barcelona...
El porqué de Cataluña
Ha llovido mucho desde que en 1978 los partidos catalanes mayoritarios dieron su apoyo a una Constitución aparentemente abierta y dinámica, hábil para encajar las aspiraciones de autogobierno. No obstante, el tortuoso desarrollo del Estatuto de 1979 demostró la rigidez de costuras y la ausencia de empatía de los...
Últims llibres
Twitter / X
El Congrés tomba la regulació dels lobbies, que preveia un registre dels grups d’interès i més transparència sobre les seves reunions amb responsables públics. Una regulació que, a més, estava vinculada a 1.500 M€ de fons europeus
Recupereu el tall aquí:
https://ridao.cat/2026/09/entrevista-a-rtve-la-llei-de-lobbies-encara-es-possible/
El TEDH propina una garrotada a la doctrina de la «violència ambiental» de Marchena: no es pot castigar ningú per l’ambient col·lectiu d’una protesta sense una conducta individual atribuïble. Paradoxalment, va servir per la sentència del Procés
https://www.ara.cat/opinio/garrotada-marchena_129_5850532.html
Ayer el Congreso dejó caer la Ley del Gobierno
para regular los lobbies.
Más allá de cuestiones formales (uso del decreto ley), las que interesan al fondo del asunto las puedes encontrar en el👌ensayo de @Joanridao a propósito de 'El caso Sloane'.
En @CineyTirant @Tirant_ESP
"Aquesta sentència fixa un precedent per als tribunals espanyols en el sentit d’impedir-los l'ús de conceptes abstractes per desactivar el dret de manifestació o la desobediència civil pacífica"
L'article de Joan Ridao👇
@Joanridao