Últims articles
La aporía republicana
Acaba de iniciarse una legislatura catalana compleja, tras unas elecciones que han deparado un escenario casi diabólico. Con todo, pese al error de cálculo cometido por Artur Mas con el adelanto electoral, la primera fuerza política, CiU, con 50 diputados, más que dobla en escaños a la segunda fuerza,...
Front ampli
L’endemà del 25-N a Madrid van llegir entre eufòrics i alleujats els resultats electorals passant-los pel sedàs dels resultats de CiU, tot expedint el certificat de defunció del procés sobiranista. Des d’un reduccionisme pueril van parlar d’un “órdago fracasado”, d’una “sobreactuació (de Mas) no rentable electoralment”. Amb tot, a...
¿Que pasa con la inmersión lingüística?
Resulta entristecedor que el debate que lleva aparejado el borrador del proyecto de Ley Orgánica de Mejora de la Calidad de la Educación no sea esencialmente pedagógico, que buena falta haría a la vista de las tasas de fracaso y abandono escolar o de los nefastos indicadores que refleja,...
CiU-ERC: el dilema del presoner
El dilema del presoner és un joc ideat per A.W. Tucker fa cinquanta anys i que es fa servir molt sobretot en Economia i en Ciència Política. El joc considera dos presoners que estan incomunicats entre si, als quals el vigilant els planteja la possibilitat de delatar l’altre presoner,...
Recessió i secessió
“Mas ha preferit esdevenir el president de la secessió abans que el president de la recessió” Les dues notes que caracteritzen fins ara la històrica i transcendental campanya electoral són: primer, que aquesta discorre exclusivament al voltant de l’eix nacional i, segon, que ho fa enmig d’una extrema polarització...
Extemporáneos manifiestos federalistas
“En política, sólo se cambia cuando no hay más remedio. Las cosas deben empeorar para mejorar”. Esto decía no hace mucho el ex primer ministro de Sajonia Georg Milbradt en un debate sobre la España autonómica organizado por las fundaciones Konrad Adenauer y Jiménez Abad. Tanto es así que,...
Últims llibres
Twitter / X
La dreta i la ultradreta s'inflaran de relacionar la crisi migratòria de Ceuta amb la regularització extraordinària I fins I tot amb la sentència del Tribunsl Suprem que impedeix les devolucions en calent.Però el que és palmari per ara és la passivitat I inhumanitat del Marroc.
No cal ser un Einstein per adonar-se. La major part dels migrants que arriben a Ceuta nedant venen de Fnideq/Castillejos, del voltant dels espigons del Tarajal. Aprofiten la inhibició de les autoritats i la policia marroquina que veu com s'ofeguen desenes de compatriotes seus.
Què ha irritat ara el Marroc per desfermar una nova batalla en la guerra híbrida que utilitza la pressió migratòria contra Espanya com el 2021? El sàtrapa de Rabat,amic de Trump i d'infantino.ens té ben despistats:se li'n fot les crisis humanitàries i no en te prou amb el Sàhara.