Joan Ridao

Un aeroport competitiu i amb gestió plena i singular

El grup parlamentari va aconseguir dimarts un pas important de cara a aconseguir una gestió de l’aeroport del Prat individualitzada i singular.

Els aeroports són avui en dia molt més que una infraestructura de transport, de la mateixa manera que són un factor de desenvolupament i dinamització econòmica de primer ordre. És per això que ja no té raó de ser una gestió aeroportuària centralitzada i radial, com el model espanyol, que no té cap equivalent en tot el món.

Avui el que funciona al món són fórmules de gestió diversa, ja sigui pública, pública-privada o privada, però sempre una gestió plenament individualitzada i singular, no amb una xarxa d’aeroports que . En alguns casos integrats en subsistemes territorials. Però on els aeroports competeixen entre si i en la seva gestió hi té un paper rellevant les administracions territorials de les institucions econòmiques. Perquè tot i que els aeroports siguin com empreses que competeixen entre si, no són una activitat econòmica aïllada sinó que interaccionen amb el seu territori més pròxim.

A més a més que l’actual model, des d’una òptica territorial no s’ajusta al model de l’organització territorial d’un Estat compost i descentralitzat i que és totalment impermeable a les Comunitats Autònomes. Un fet que passa perquè en l’origen es concep com una eina d’ordenació del poder públic que articula Espanya i potencia un únic aeroport, el de la seva capital, Madrid. La legítima pressió política i institucional, per exemple des de Catalunya, però també l’obsolescència d’un model no només ineficient –deficitari en el seu conjunt amb un sistema de subsidis i solidaritat, va perdre l’any 2009 433M€- sinó contrari a les regles europees de la competència. Un fet que obligava a corregir el tret, i que l’actual govern ho ha fet.

La moció d’Esquerra és sens dubte històrica, perquè suposa un gran pas endavant. Primer perquè concreta l’arquitectura del nou model de gestió aeroportuària descentralitzat i competitiu, on els gestors dependran bàsicament del seu encert i amb una participació determinant de les Comunitats en la seva gestió. I segon, perquè acaba amb un model rígid de taxes i contraprestacions inapropiat per a la política comercial d’avui en dia.

La moció distingeix dos supòsits: Per una banda els aeroports amb un alt volum de tràfic i amb especial complexitat de gestió, on la societat filial, participada per les Comunitats serà de caràcter determinant. I un segon cas, com el de Barcelona-Prat o el de Madrid-Barajas on es preveu, a més a més, una gestió objecte de concessió, de manera que els consells d’administració concessionaris, tinguin una majoria determinant de les Comunitats Autònomes.

Sobre el règim tarifari. En el primer cas, dels aeroports rellevants es contempla l’existència de preus privats i en el cas dels serveis que tinguin la consideració de les prestacions patrimonials públiques. S’acaba amb una rigidesa i permet al gestor controlar les tarifes. I per al supòsit de El Prat i Barajas, els aeroports concessionats, es consagra la llibertat tarifària sota la tutela d’un regulador, una autoritat de supervisió.

Per a les institucions catalanes i la societat civil catalana, que va participar de l’acte de l’IESE, és una molt bona noticia, amb feliç desenllaç després d’haver batallat i el que no va ser possible gràcies a l’Estatut ha arribat ara gràcies a la pressió política i l’exigència europea.

Últims llibres

Twitter / X

  • ⚖️ ‘No es pot dir, doncs, de manera alarmista, que “Estrasburg ha validat el 25 % de castellà”’. @Joanridao examina la decisió del TEDH sobre l’escola de Canet i assenyala que la qüestió decisiva seran les futures sentències del TC, al blog #RLDeapc 📲 https://gen.cat/3Rhh207

    Europa ha parlat amb claredat: l’amnistia no vulnera el dret de la Unió. Persistir en els obstacles a la seva aplicació ja no és una qüestió d’interpretació jurídica, sinó de resistència a assumir-ne les conseqüències.

    🔗En parlo a l'Ara: https://www.ara.cat/129_58818c

    La sentència del TJUE és un punt d’inflexió: la llei d’amnistia supera l’examen europeu i deixa sense recorregut les objeccions que s’hi plantejaven. El debat s’acaba; ara cal garantir-ne una aplicació plena i efectiva. En parlo, avui, al @diariARA

    "És difícil pensar que el Suprem desafiarà la Gran Sala del TJUE i s’apartarà del principi de primacia del dret europeu. Però no ho és tant que vulgui mantenir el torcebraç amb el Constitucional"

    L'article de @Joanridao

    Veure més