Quién elige a los jueces

Article publicat al diari El País el 7 de setembre de 2021. Decía Konrad Hesse que la vigencia efectiva de una Constitución requiere de la voluntad constante de los implicados a la hora de realizar sus mandatos (la “voluntad de Constitución”). Exactamente lo contrario de lo que acontece cada vez que el Partido Popular (PP) … Llegiu més

El TC, sembrando incertidumbre

Article publicat al diari El País el 9 d’agost de 2021 La sentencia del Tribunal Constitucional (TC) de 14 de julio pasado sobre el primer estado de alarma esgrime que las restricciones a la movilidad impuestas durante la primera ola de la pandemia transgredieron la limitación de los derechos fundamentales y constituyeron una suspensión de … Llegiu més

La pugna sobre la prevalencia del estado de alarma o de los poderes de necesidad de la legislación sanitaria como expresión de las diferencias sobre el Estado autonómico

Un debate más allá de la controversia entre el formalismo constitucionalista defensor de los derechos fundamentales y el pragmatismo administrativista. Enllaç al PDF de l’article íntegre, publicat a la revista El Cronista del Estado Social y de Derecho >> ART EL CRONISTA 95 DRET CRISI COVID. En aquesta entrada del blog en publico només la seva … Llegiu més

La raó d’Estat i l’amnistia

Article publicat al diari ARA Els indults dels presos de l’1-O ja són aquí, però subsisteix el problema dels milers de persones encausades judicialment o amb procediments de responsabilitat comptable davant del Tribunal de Comptes. Hi ha tanmateix algunes vies de solució, i una d’elles és l’amnistia. Certament, es tracta d’una via anatematitzada —es diu … Llegiu més

El règim lingüístic de l’educació a Catalunya. Un balanç retrospectiu amb dèbits i crèdits

Article publicat a la Revista de Llengua i Dret. Reprodueixo aquí la seva introducció. L’article íntegre el podeu llegir des d’aquest enllaç: http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/10.2436-rld.i75.2021.3543 1. Introducció: l’evolució general de la legislació i de la jurisprudència constitucional en matèria lingüística durant l’etapa d’autonomia política (1980-2020) El balanç de l’evolució legislativa del català durant els quaranta anys d’autonomia política, … Llegiu més

CRÒNICA LEGISLATIVA DE CATALUNYA Segon semestre de 2020 «Un final de legislatura abrupte i amb la política lingüística sota mínims»

Article publicat a la Revista de Llengua i Dret  El text recull les principals novetats normatives que afecten els usos, els drets lingüístics i el règim jurídic de la llengua aparegudes al segon semestre de 2020. Amb tot, es constata que durant aquest període no s’adoptà cap disposició de rang legal o reglamentària de significativa … Llegiu més

L’estrés territorial i institucional de Catalunya i el fet regional metropolità de Barcelona

Article publicat al portal RETHINK BCN de la Societat Barcelonina d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball Primera providència: cal reprendre la qüestió pendent de l’organització territorial i administrativa interna de Catalunya Catalunya ha intentat diverses vegades disposar d’una organització regional pròpia per superar l’esquema vuitcentista de les diputacions provincials i de pas racionalitzar … Llegiu més

El accidentado final del estado de alarma: entre el rol «regulatorio» de los tribunales y las dudas sobre el alcance de la legislación sanitaria para adoptar medidas restrictivas de derechos en la gestión de la COVID-19

Article publicat al blog de la Revista Catalana de Dret Públic  El dilema entre perpetuar o poner punto final al estado de alarma. La opción por aplicar la legislación sanitaria para seguir adoptando medidas restrictivas de derechos Las aglomeraciones en las calles a partir del 10 de mayo de 2021, tras finalizar el segundo estado … Llegiu més

La alargada sombra de Estrasburgo

article publicat al diari La Vanguardia el 8 de juny de 2021 1300 kilómetros en línea recta separan el Palacio de Europa de Estrasburgo de la madrileña Puerta del Sol, centro neurálgico de la capital española donde tienen su sede el Tribunal Supremo (TS) y el Tribunal Constitucional (TC). Una distancia tan larga como la … Llegiu més