Joan Ridao

Competir en igualtat de condicions

Avui en dia els aeroports són alguna cosa més que una infraestructura de transport, són un autèntic factor i un element de desenvolupament econòmic de primer ordre, de dinamització també d’un territori. El seu impacte s’arriba a estimar entre el 2 i el 3 per cent del PIB i suposa la creació de 3.000 llocs de treball directes per cada milió de passatgers, cosa que en el cas de Catalunya vindria a suposar 120.000 llocs de treball i un impacte econòmic equivalent a 4.000 milions d’ euros l’any.

El model de gestió aeroportuari espanyol històricament -el que es va forjar l’any 1990 amb la creació d’AENA- es basava en la creació d’un ens com AENA que exercia la funció de gestor aeroportuari i de proveïdor de serveis. Aquest és un model de gestió fortament centralitzada, quan el que avui funciona al món són fórmules diverses, normalment aeroports que actuen i operen com autèntiques empreses que competeixen entre si i que a més estan gestionades amb una forta participació dels diferents ens territorials amb diferents fórmules, amb capital públic, amb capital privat i amb la participació fins i tot d’institucions econòmiques però amb un paper determinant dels ens territorials .

A més de que els aeroports competeixen entre si, no formen xarxa entre ells. L’estructura en xarxa que només existeix a Espanya es basa en una concepció dels aeroports o de la gestió aeroportuària com un servei de caràcter universal quan curiosament hi ha altres serveis públics com la sanitat o l’educació que també són de caràcter universal però que no funcionen en xarxa. AENA sorgeix històricament com una eina diria fins i tot ideològica per ordenar el poder polític a nivell territorial. És un instrument de primer nivell per articular l’Estat espanyol i sobretot, insisteixo, per potenciar un únic aeroport com és Madrid-Barajas i per connectar Madrid com una autèntica megalòpolis peninsular. En segon lloc perquè el sistema totalment centralitzat va associat a una gran opacitat i una falta de transparència pel que fa a la seva situació financera.

La discussió sobre el nou model de gestió aeroportuari que s’ha vingut escoltat s’ha saldat de moment amb un Reial decret llei d’actuacions en l’àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per fomentar la inversió i la creació d’ocupació aprovat de forma urgent el passat mes de desembre. La proposta té principalment dues funcions: la primera és la separació de les funcions de navegació aèria de les quals són pròpiament de gestió aeroportuària, La segona és que el nou model de gestió a partir de la privatització parcial del mateix fins a un 49 per cent.

És per tot això que aquest dimarts defensarem una moció que reclama un model descentralitzat per a l’aeroport del Prat.

Últims llibres

Twitter / X

  • Acaba de sortir l’Escrutinio núm. 5, en el què hi col·laboro com a membre del consell de redacció analitzant les novetats parlamentàries. Un número amb continguts renovats i noves seccions.

    ▶️http://idpucm.com/wp-content/uploads/2025/12/Escrutinio-no5-nov25-1.pdf

    @mpmoneo @CarlosFEsquer @EstherPano @autogoverncat

    📄 Acabo de publicar a la Revista de Llengua i Dret (@eapccat) la Crònica legislativa de Catalunya del 1r semestre de 2025. Hi analitzo el Pacte Nacional per la Llengua, les iniciatives parlamentàries i les dades recents d’ús del català.

    👉🏼 https://ridao.cat/2025/12/nou-article-a-la-revista-de-llengua-i-dret/

    Ja disponible, a la Revista de Llengua i Dret (@eapccat), la Crònica legislativa de Catalunya corresponent al primer semestre de 2025

    🔗https://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/view/4508/5815

    📣 Acabem de publicar el núm. 84 de la Revista de #Llengua i Dret #RLDeapc amb secció monogràfica sobre la garantia dels #DretsLingüístics en l’àmbit de la #salut. Amb 11 articles acadèmics, 3 notes, 13 cròniques i força més! Tot a l'enllaç #AccésObert

    📕 https://gen.cat/3Yas337

    Veure més