Joan Ridao

Competir en igualtat de condicions

Avui en dia els aeroports són alguna cosa més que una infraestructura de transport, són un autèntic factor i un element de desenvolupament econòmic de primer ordre, de dinamització també d’un territori. El seu impacte s’arriba a estimar entre el 2 i el 3 per cent del PIB i suposa la creació de 3.000 llocs de treball directes per cada milió de passatgers, cosa que en el cas de Catalunya vindria a suposar 120.000 llocs de treball i un impacte econòmic equivalent a 4.000 milions d’ euros l’any.

El model de gestió aeroportuari espanyol històricament -el que es va forjar l’any 1990 amb la creació d’AENA- es basava en la creació d’un ens com AENA que exercia la funció de gestor aeroportuari i de proveïdor de serveis. Aquest és un model de gestió fortament centralitzada, quan el que avui funciona al món són fórmules diverses, normalment aeroports que actuen i operen com autèntiques empreses que competeixen entre si i que a més estan gestionades amb una forta participació dels diferents ens territorials amb diferents fórmules, amb capital públic, amb capital privat i amb la participació fins i tot d’institucions econòmiques però amb un paper determinant dels ens territorials .

A més de que els aeroports competeixen entre si, no formen xarxa entre ells. L’estructura en xarxa que només existeix a Espanya es basa en una concepció dels aeroports o de la gestió aeroportuària com un servei de caràcter universal quan curiosament hi ha altres serveis públics com la sanitat o l’educació que també són de caràcter universal però que no funcionen en xarxa. AENA sorgeix històricament com una eina diria fins i tot ideològica per ordenar el poder polític a nivell territorial. És un instrument de primer nivell per articular l’Estat espanyol i sobretot, insisteixo, per potenciar un únic aeroport com és Madrid-Barajas i per connectar Madrid com una autèntica megalòpolis peninsular. En segon lloc perquè el sistema totalment centralitzat va associat a una gran opacitat i una falta de transparència pel que fa a la seva situació financera.

La discussió sobre el nou model de gestió aeroportuari que s’ha vingut escoltat s’ha saldat de moment amb un Reial decret llei d’actuacions en l’àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per fomentar la inversió i la creació d’ocupació aprovat de forma urgent el passat mes de desembre. La proposta té principalment dues funcions: la primera és la separació de les funcions de navegació aèria de les quals són pròpiament de gestió aeroportuària, La segona és que el nou model de gestió a partir de la privatització parcial del mateix fins a un 49 per cent.

És per tot això que aquest dimarts defensarem una moció que reclama un model descentralitzat per a l’aeroport del Prat.

Últims llibres

Twitter / X

  • La dreta i la ultradreta s'inflaran de relacionar la crisi migratòria de Ceuta amb la regularització extraordinària I fins I tot amb la sentència del Tribunsl Suprem que impedeix les devolucions en calent.Però el que és palmari per ara és la passivitat I inhumanitat del Marroc.

    No cal ser un Einstein per adonar-se. La major part dels migrants que arriben a Ceuta nedant venen de Fnideq/Castillejos, del voltant dels espigons del Tarajal. Aprofiten la inhibició de les autoritats i la policia marroquina que veu com s'ofeguen desenes de compatriotes seus.

    Què ha irritat ara el Marroc per desfermar una nova batalla en la guerra híbrida que utilitza la pressió migratòria contra Espanya com el 2021? El sàtrapa de Rabat,amic de Trump i d'infantino.ens té ben despistats:se li'n fot les crisis humanitàries i no en te prou amb el Sàhara.

    Em sap greu la mort d'en Marcel Coderch. El vaig tractar i em va assessorar amb competència i afabilitat sobre energia durant els anys que vaig ser portaveu al Congrés. També com a vice de la CMT,en trànsit efímer per BCN abans de tornar a Madrid víctima dels funcionaris jacobins

    Veure més