Sobre l’acord pel pacte social, primer de tot cal dir que valorat positivament que el govern espanyol i els agents socials hagin assolit un pacte social i econòmic, perquè s’ha de valorar els esforços a favor del diàleg i el concert social, encara que aquest no és el pacte que Esquerra venia reclamant.
La pau social és una condició necessària, encara que no sigui suficient, per a la recuperació econòmica i el canvi de model productiu, acumulem tants números d’aquesta loteria dels atacs especulatius dels mercats, perquè fins ara hi ha hagut un govern espanyol sense rumb i sense voluntat d’acord i de diàleg i totalment impermeable a arribar a acords en el marc del diàleg social.
Però l’acord no és satisfactori perquè hi falten interlocutors i matèries importants, com la política energètica, la reforma del sistema financer o el problema del crèdit, i és nociu en la reforma de les pensions i en l’àmbit laboral. Aquest pacte consolida una reforma de les pensions a la baixa, i no ens conformarem amb una retallada de la retallada ni amb una reforma laboral que afavoreix els acomiadaments. No s’inclou una reforma de la reforma laboral.
I des d’un punt de vista català l’acord només contempla la negociació estatal i per tant, no preveu una negociació autonòmica, fet que fa inviable que Catalunya disposi d’un marc de relacions laborals propi. L’acord és insuficient i aporta més del mateix en àmbits com l’ocupació juvenil, la gent gran o els aturats de llarga durada.
