Els convenis bilaterals de l’Estat que impedeixen que vols provinents de diferents països no puguin operar amb cap altre aeroport que no sigui Madrid-Barajas, amb el prejudici que això comporto per a l’aeroport de Barcelona-El Prat, ha estat el protagonista en la pregunta de la sessió de control al Govern
Li he recordat a Zapatero que la nova terminal del Prat no només suposa una millora de la capacitat sinó també permetre més i millors connexions un fet però que no és d’espai, tot i que està bé prevenir futurs col•lapses, perquè la vella terminal era cinc vegades més petita i ja podia gestionar 30 milions de passatgers. Però una bona instal•lació és necessària però no és suficient perquè hi ha aeroports més petits que Barcelona que gestionen més vols intercontinentals, a El Prat són només el 5’4% del total. ¿Què tenen aquests aeroports que no tingui Barcelona? Una potent demanda, igual que Barcelona com a capital de l’euroregió i una gestió descentralitzada i competitiva que no té El Prat
El Govern de l’Estat ha dit que presentarà un nou model de gestió que ja veurem si tan sols suposarà donar la participació del sector privat i les comunitats o s’acabarà amb el model de grans infraestructures com a eina per l’ordenació del poder territorial. AENA neix per articular l’Estat i tenir la seva capital ben connectada al món, com en l’antiga URSS, per això El Prat i la resta d’aeroports són subsidiaris i alimentadors de Barajas.
Tot plegat és només un altre exemple de centralisme i intervencionisme polític com ho demostren els 23 convenis bilaterals que s’han signat amb govern de fora de la UE que fixen Barajas com a únic destí i Ibéria com a única companyia operadora. Una discriminació més, contrària a les regles de la competència de la UE que ZP em va reconèixer i que va assegurar que corregirà, esperem que sigui així. Hi estarem a sobre.
