El fons de reordenació bancària del govern espanyol té més a veure amb l’intent de l’Estat de controlar les caixes que amb la garantia de solvència de les entitats i posa en perill el model de caixes català, un model d’arrelament i d’èxit que compleix els objectius de funció social i d’equilibri territorial.
En primer lloc, perquè s’obre la porta a la seva privatització, en permetre que els bancs adquireixin quotes participatives, i en segon lloc, perquè passa per sobre de les competències de la Generalitat en cas de fusions que exigeixin la intervenció del Banc d’Espanya, fet que elimina la capacitat de veto de la Generalitat.
Tot plegat és un intent de centralitzar el poder de les caixes i de diluir la presència del poder polític en el si d’aquestes entitats. No podem pagar justos per pecadors, perquè no és el mateix cas el de Caja Madrid, que els de les entitats catalanes.
Davant aquest fet, Esquerra no convalidarà el Decret llei i ha demanat al Govern de la Generalitat que estudiï la interposició d’un conflicte de competències al Tribunal Constitucional.
