Últims articles
Parlamento y libertad de expresión: ¿Dónde están los límites?
INTRODUCCIÓN La dignidad y el decoro de la institución parlamentaria, así como del ejercicio de la función representativa, es cuestión que se halla íntimamente vinculada al deber de los parlamentarios de desempeñar las tareas públicas que les son asignadas de acuerdo con los principios de integridad, ejemplaridad o responsabilidad....
L’estrany cas de l’“evolutiva” doctrina del TC sobre les funcions de qualificació de les iniciatives parlamentàries per part de les meses
Una de les qüestions més espinoses i polèmiques en l’esfera constitucional —i del dret parlamentari en particular— és la referida a l’abast de les funcions de qualificació i admissió a tràmit d’iniciatives parlamentàries per part dels òrgans rectors de les cambres i la seva relació amb el dret fonamental...
El humor y la cultura política en la España contemporánea. Capítulo 5. La sátira y las periferias: el tratamiento humorístico de la cuestión territorial en la prensa española del primer tercio del siglo XX
1. Introducción El presente capítulo analiza el tratamiento informativo sobre la llamada cuestión territorial desarrollado por la prensa satírica durante los períodos de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) y de la II República (1931- 1939). Las publicaciones objeto de nuestro examen son, preferentemente, aquellas que presentan...
Canvi d’època i de polítiques públiques a Catalunya. Capítol 2. De l’autonomia al dret a decidir
DE L’AUTONOMIA AL DRET A DECIDIR 1. Evolució del catalanisme polític durant el període 1980-2010. De l’autonomisme al “dret a decidir” El darrer terç del segle XIX va veure l’aparició del catalanisme polític modern (coincidint amb el Sexenni Democràtic, 1868-1874), posteriorment al rellançament cultural i lingüístic que comportà la Renaixença....
LA LLENGUA CATALANA AL PRINCIPAT DESPRÉS DE QUARANTA ANYS D’AUTONOMIA POLÍTICA. UN BALANÇ DES DE LA PERSPECTIVA JURÍDICA
Resum La reforma de l’Estatut amplià la regulació lingüística en el context de l’objectiu de millora de l’autogovern, tot i no comportar una innovació especial en l’estatus jurídic de les llengües i en el catàleg de drets i deures ja presents a la legislació lingüística i sectorial. Amb tot,...
LA TRAMITACIÓN DIRECTA DE LAS LEYES: EL PROCEDIMIENTO DE LECTURA ÚNICA A REVISIÓN
RESUMEN: La lectura única constituye un procedimiento excepcional para la aprobación de leyes caracterizada por la supresión de fases determinantes del procedimiento legislativo ordinario en el caso de que su naturaleza o la simplicidad de su formulación lo permitan. Tradicionalmente, sin embargo, al margen de exigirse la concurrencia de...
Últims llibres
Twitter / X
El Congrés tomba la regulació dels lobbies, que preveia un registre dels grups d’interès i més transparència sobre les seves reunions amb responsables públics. Una regulació que, a més, estava vinculada a 1.500 M€ de fons europeus
Recupereu el tall aquí:
https://ridao.cat/2026/09/entrevista-a-rtve-la-llei-de-lobbies-encara-es-possible/
El TEDH propina una garrotada a la doctrina de la «violència ambiental» de Marchena: no es pot castigar ningú per l’ambient col·lectiu d’una protesta sense una conducta individual atribuïble. Paradoxalment, va servir per la sentència del Procés
https://www.ara.cat/opinio/garrotada-marchena_129_5850532.html
Ayer el Congreso dejó caer la Ley del Gobierno
para regular los lobbies.
Más allá de cuestiones formales (uso del decreto ley), las que interesan al fondo del asunto las puedes encontrar en el👌ensayo de @Joanridao a propósito de 'El caso Sloane'.
En @CineyTirant @Tirant_ESP
"Aquesta sentència fixa un precedent per als tribunals espanyols en el sentit d’impedir-los l'ús de conceptes abstractes per desactivar el dret de manifestació o la desobediència civil pacífica"
L'article de Joan Ridao👇
@Joanridao