Últims articles
La elección del alcalde
La dificultad para alcanzar pactos para la elección de alcaldes por mayoría absoluta en primera votación y la endeblez que supone la elección en segunda del cabeza de lista más votado ha traído nuevamente a colación la posibilidad de que el sistema electoral contemple una segunda vuelta o ballotage,...
Parlamento y libertad de expresión: ¿Dónde están los límites?
INTRODUCCIÓN La dignidad y el decoro de la institución parlamentaria, así como del ejercicio de la función representativa, es cuestión que se halla íntimamente vinculada al deber de los parlamentarios de desempeñar las tareas públicas que les son asignadas de acuerdo con los principios de integridad, ejemplaridad o responsabilidad....
L’estrany cas de l’“evolutiva” doctrina del TC sobre les funcions de qualificació de les iniciatives parlamentàries per part de les meses
Una de les qüestions més espinoses i polèmiques en l’esfera constitucional —i del dret parlamentari en particular— és la referida a l’abast de les funcions de qualificació i admissió a tràmit d’iniciatives parlamentàries per part dels òrgans rectors de les cambres i la seva relació amb el dret fonamental...
El humor y la cultura política en la España contemporánea. Capítulo 5. La sátira y las periferias: el tratamiento humorístico de la cuestión territorial en la prensa española del primer tercio del siglo XX
1. Introducción El presente capítulo analiza el tratamiento informativo sobre la llamada cuestión territorial desarrollado por la prensa satírica durante los períodos de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) y de la II República (1931- 1939). Las publicaciones objeto de nuestro examen son, preferentemente, aquellas que presentan...
Canvi d’època i de polítiques públiques a Catalunya. Capítol 2. De l’autonomia al dret a decidir
DE L’AUTONOMIA AL DRET A DECIDIR 1. Evolució del catalanisme polític durant el període 1980-2010. De l’autonomisme al “dret a decidir” El darrer terç del segle XIX va veure l’aparició del catalanisme polític modern (coincidint amb el Sexenni Democràtic, 1868-1874), posteriorment al rellançament cultural i lingüístic que comportà la Renaixença....
LA LLENGUA CATALANA AL PRINCIPAT DESPRÉS DE QUARANTA ANYS D’AUTONOMIA POLÍTICA. UN BALANÇ DES DE LA PERSPECTIVA JURÍDICA
Resum La reforma de l’Estatut amplià la regulació lingüística en el context de l’objectiu de millora de l’autogovern, tot i no comportar una innovació especial en l’estatus jurídic de les llengües i en el catàleg de drets i deures ja presents a la legislació lingüística i sectorial. Amb tot,...
Últims llibres
Twitter / X
Lamento profundament la mort de Xosé Manuel Beiras, figura clau del nacionalisme gallec i responsable de convertir-lo en un actor polític rellevant.
Va ser teòric i impulsor d’un galleguisme que no només no era subsidiari de l’espanyolisme -herència del franquisme- sinó que s’hi
Ya puede leerse en abierto en mi blog el artículo que publiqué en @el_pais sobre la amnistía y la resistencia del Supremo a aplicarla. Los acontecimientos se han precipitado: el TC ha fijado doctrina y ya se han levantado las órdenes de detención (1/2)
https://ridao.cat/2026/10/article-a-el-pais-amnistia-punto-final/
@el_pais És un primer efecte d’una decisió que desautoritza les interpretacions amb què el Suprem havia anat esquivant l’amnistia. Falta culminar-ne l’aplicació, però el camí per posar fi a un llarg tràngol judicial, marcat pels presos polítics i els exiliats, és avui molt més clar (2/2)
Ja es pot llegir en obert al meu blog l’article que vaig publicar a @el_pais sobre l’amnistia i la resistència del Suprem a aplicar-la. Els esdeveniments s’han precipitat: el TC ha fixat doctrina i ja s’han aixecat les ordres de detenció (1/2)
https://ridao.cat/2026/10/article-a-el-pais-amnistia-punto-final/