La sentència del TC sobre la declaració del Parlament de rebuig a la monarquia diu textualment que “la ‘inviolabilitat’ preserva el rei de qualsevol tipus de censura o control dels seus actes”. Em frego els ulls. Rellegeixo incrèdul. Em recorda el principi monàrquic preliberal, basat en el dret diví. No en va, mentre a Europa la Il·lustració i les revolucions liberals van instaurar nous contractes socials (monàrquics o republicans) que van definir una manera d’entendre la política entorn d’institucions democràtiques i representatives, els hereus estamentals d’Espanya no havien tingut mai cap impediment fins a la Constitució del 1978 per seguir responent dels seus actes només davant Déu nostre senyor. Enllaç a l’article sencer.
Últims llibres
Twitter / X
"El Suprem no ha considerat que siguin prioritaris l’estabilitat del cens i l'exercici del dret de vot enmig d'una disputa jurídica encara no resolta"
L'article de Joan Ridao (@Joanridao)👇
"El Suprem no ha considerat que siguin prioritaris l’estabilitat del cens i l'exercici del dret de vot enmig d'una disputa jurídica encara no resolta"
L'article de Joan Ridao (@Joanridao):
Avui analitzo al @diariARA la nova escalada de tensió entre el Suprem i el Constitucional. L'aplicació de l'amnistia evidencia un conflicte que ve de lluny i que ara té noves víctimes col·laterals: milers de ciutadans amb dret de vot en disputa (1/3)
