La sentència del TC sobre la declaració del Parlament de rebuig a la monarquia diu textualment que “la ‘inviolabilitat’ preserva el rei de qualsevol tipus de censura o control dels seus actes”. Em frego els ulls. Rellegeixo incrèdul. Em recorda el principi monàrquic preliberal, basat en el dret diví. No en va, mentre a Europa la Il·lustració i les revolucions liberals van instaurar nous contractes socials (monàrquics o republicans) que van definir una manera d’entendre la política entorn d’institucions democràtiques i representatives, els hereus estamentals d’Espanya no havien tingut mai cap impediment fins a la Constitució del 1978 per seguir responent dels seus actes només davant Déu nostre senyor. Enllaç a l’article sencer.
Últims llibres
Twitter / X
A La democràcia a Amèrica, Tocqueville deia que als EUA es governa per la llei, no per l'home. 200 anys després, amb Trump, un es pregunta on són els contrapesos que havien de frenar els abusos de poder.
Ja podeu llegir, en obert, el meu article a l'Ara
https://ridao.cat/2026/01/nou-article-al-diari-ara-groenlandia-no-esta-en-venda-de-moment/
"La qüestió és que els EUA volien el petroli veneçolà i ja el tenen, i que de Groenlàndia en desitgen els metalls rars i tenir accés a noves rutes comercials propiciades pel desgel de l’Àrtic", escriu Joan Ridao (@Joanridao)👇
A Groenlàndia s’hi creuen sobirania, recursos estratègics i nova geopolítica de l’Àrtic. Però una cosa és clara: el seu futur no el decideixen les grans potències, sinó els groenlandesos.
Ja disponible el nou article al @diariARA