Si les coses es fan ben fetes és de justícia reconèixer-ho. I és que la partitura, el text de l’acord entre el Govern català i l’espanyol per als Pressupostos de l’Estat per al 2008, és bona. Ara falta saber com sona la música. La concreció d’aquest acord. I en això haurem de seguir amb la màxima exigència. Com hem fet ara. Empenyent. Pressionant perquè es compleixi allò que és llei, l’Estatut. Sembla mentida que haguem de fer tots aquests esforços perquè senzillament s’apliqui allò que és llei i que van votar els mateixos diputats del PSOE al Parlament espanyol. No és que Zapatero sigui generós. No li devem res: senzillament compleix allò que diu l’Estatut.
Podeu repassar les blocades de la setmana passada i veureu que en el capítol d’inversions, l’acord s’aproxima molt al que des d’Esquerra demanàvem. Més de 4.000 milions d’euros d’inversió al mateix temps que reclamàvem que es retornés allò que no es va invertir l’any passat amb l’Estatut ja en vigor.
Ara el que cal és blindar aquest acord. Imagineu-vos que el pacte assolit a sis mesos de les eleccions espanyoles és això, una promesa més de Zapatero per salvar aquells 21 diputats que obté a Catalunya i que li van possibilitar accedir a Moncloa. Volem creure que no. O imagineu-vos que Zapatero obtingués una majoria amplíssima i no necessités els partits catalans per desenvolupar la seva acció parlamentària a Madrid. O que pugés un altre govern més bel·ligerant amb Catalunya. Hem de pensar sempre en positiu, és clar. Però també tocant de peus a terra i aquests supòsits que he enumerat poder arribar a passar. I per no estar en aquesta situació de provisionalitat hem de garantir que aquest acord, que aquests compromisos queden blindats. Per això presentarem una esmena a la Llei de Pressupostos que aquest divendres Pedro Solbes portarà al consell de Ministres espanyol perquè s’afegeixi una addicional que garanteixi aquest mateix criteri inversor de manera que hi quedi per llei un mecanisme de garantia jurisdiccional.
Que el capítol d’inversions tingui la xifra que marca l’Estatut és bo. Però ara hem de conèixer com es distribuirà el Pressupost, on es destinaran els diners. I, a més, en el capítol social necessitem un increment del fons d’atenció a la immigració, del de Dependència per desplegar aquesta llei amb garanties i l’equiparació de les pensions no contributives al Salari Mínim Interprofessional. Són tres qüestions molt necessàries. Per garantir l’estat del benestar. Des d’Esquerra, no pararem. No donarem treva. Seguirem empenyent. Ens hi juguem molt. Catalunya s’hi juga molt.
