El PSC va celebrar aquest cap de setmana la seva festa anual a Gavà. El protagonista de la festa, el convidat d’honor va ser el President espanyol José Luis Rodríguez Zapatero. I una vegada més, amb to mitinero que recordava en certs moments a Felipe González, va prometre inversions a Catalunya. Unes inversions, deia Zapatero, que es correspondran al seu esforç com a locomotora econòmica de l’Estat. A Zapatero expliquen els periodistes parlamentaris de Madrid que li va arribar molt a l’ànima una metàfora que va fer servir el company Joan Puigcercós en una sessió de control al Congrés a començament d’aquesta legislatura. Puigcercós li va dir que sí, que Catalunya era i és la locomotora econòmica i industrial de l’Estat però que una màquina sense carbó deixa d’arrossegar els vagons. I a Catalunya se li havia acabat el carbó. Aquest debat Puigcercós-Zapatero passava en aquells temps en què, des de Madrid, la dreta mediàtica i política no parava d’atiar allò del chantaje catalán.
Doncs el que deia fa tres anys Puigcercós segueix en plena vigència: estan molt bé les promeses però volem solucions. El carbó per a la locomotora no acaba d’arribar. Volem veure al detall l’acord Solbes-Castells. Volem veure si efectivament es recupera allò no invertit en els pressupostos de l’any passat en què l’Estatut ja estava en vigor i havia d’aplicar-se la disposició addicional tercera. Volem veure si el pacte Solbes-Castells compleix la llei, compleix l’Estatut. Sigui com sigui, Esquerra es mantindrà a l’aguait perquè es compleixi allò que s’acordi entre els dos governs. A més de la quantia, evidentment, ens interessa la garantia, que el que es pacti s’acabi complint. Les inversions en infraestructures no són cap caprici, estem jugant amb el benestar de la nostra gent, dels nostres ciutadans.
I per sobre de tot, hi ha una cosa que sí que constata el pacte Solbes-Castells: que teníem raó. L’any passat se’ns va titllar d’indocumentats cap amunt quan vam dir que el concepte infraestructura anava més enllà dels ministeris de Medi Ambient i Foment. Allò que l’any passat se’ns deia que era impossible enguany s’ha ampliat, com a mínim, a Agricultura i Indústria. Per tant, una vegada més, el temps ens torna a donar la raó.
Senyor Zapatero és temps de solucions, no de més promeses.
Tenim la ciutadania esgotada. I motius en sobren.
Sapiguem estar a l’altura del que Catalunya necessita. Del que Catalunya mereix.
