Ningú podia pensar que l’aplicació de l’Estatut fos una cosa fàcil. Ja en el seu tràmit parlamentari es va observar que es tocava el moll de l’os. Responsables de les principals institucions de tots els poders de l’Estat es van manifestar públicament en contra del Nou Estatut. Però semblava que el Govern espanyol, en bona lògica, hauria d’haver-lo tirat endavant després de retallar-lo, de ‘cepillar-lo’ . Vaja, que si tant constitucional i tan ‘bo per a Espanya’ era, com va dir Zapatero, no hi hauria d’haver impediments perquè s’apliqués amb normalitat.
Com bé sabeu, la disposició addicional tercera de l’Estatut determina que els Pressupostos de l’Estat durant set anys dedicaran el mateix en inverió en infraestructures a Catalunya que l’aportació catalana al Producte Interior Brut estatal. En el primer pressupost en el que s’havia d’aplicar aquesta obligació legal, el Pressupost per 2007 es va incomplir i només es va destinar el 13,9% front al 18,8 que tocava. Ara, en el projecte de pressupostos del 2008, es torna a tenir la mateixa voluntat d’incomplir aquest mandat estatutari. Vaja, que en dos anys la pèrdua de recursos destinats a inversions a Catalunya per part de l’Estat es situa en uns 2.000 milions d’€ malgrat el greu dèficit en les infrastructures que la societat catalana detecta dia si dia també. I això que era un Estatut retallat i minso. I ni això sembla que tinguin intenció de complir.
Durant la Diada, també va ser noticia -encara que no ocupés les primeres pàgines dels diaris- per la reunió del Consell de Politica Fiscal i Financera. En aquesta trobada es va presentar un informe que servirà com a base per modificar l’actual model de finançament de les Comunitats Autònomes -la LOFCA-. Malauradament, aquest informe prescindeix del criteris bàsics especialment pel que fa referència a la variable immigració que determina l’Estatut en el seu article 206.6 i que hauria de configurar el nou model de finançament. La resposta de Solbes va ser contundent, en no haver-hi consens no s’aplicarà.
El conseller d’Economia del Govern, l’Antoni Castells, en va sortir molt enfadat. Vaig parlar amb Castells abans de reunir-me amb Solbes a Madrid, dimcres tarda, i li vaig dir allò que hauria de ser un acte de normalitat del PSC: que davant dels diferents incompliments per part del Govern de l’Estat, haurien d’adoptar una actitud més ferma. Des d’Esquerra hem proposat un front unitari de les forces polítiques catalanes a Madrid que defensi sense fissures el compliment estricte dels compromisos adquirits. El greu estat en què es troben les infrastructures a Catalunya requereix actituds fermes, el futur de la nostra economia ho exigeix i el benestar dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya ho fan imprescindible.
