Allò que dèiem la setmana passada sobre les entrevistes de diumenge. Avui era el torn d’Artur Mas al diari AVUI. El titular ja m’ha cridat l’atenció ‘podem anar més enllà de l’Estatut del 30 de setembre’. L’afirmació de Mas la qualificaria amb algun adjectiu poc correcte. Per tant, ho deixaré en poc seriós. Té conya que sigui qui va descafeïnar, el mateix que va ‘cepillar’ l’Estatut del 30 de setembre la matinada del 21 de gener de 2006 a La Moncloa, el qui digui ara això.
L’Estatut del 30 de setembre anava molt més enllà que l’Estatut bonsai que va quedar fruit del pacte de la Moncloa entre Mas i Zapatero. Entre moltes altres coses, era molt més potent en quan a finançament. I finançament es tradueix en poder invertir més diners en infraestructures, en posar el país al dia, a la categoria que es mereix.
Les afirmacions de Mas i aquesta síndrome postestatutària no fan més que constatar que això de l’autonomia dóna de sí el que dóna. En tot aquest any i escaig amb el nou Estatut en vigor ha quedat clar futur passa per tenir Estat propi i no per reciclar l’autonomia. L’Estat espanyol no és lleial, no compleix ni l’Estatut que és una llei votada i aprovada també al Parlament espanyol. L’any passat els Pressupostos de l’Estat no invertien el que pertoca per llei a Catalunya i enguany anem pel mateix camí.
A diferencia de Mas, a Esquerra tenim clar on volem portar el país. I és que l’últim que ens cal ara són debats estèrils sobre què fer quan siguem grans. Per tant, refundar el catalanisme, si nó és amb ojectius clars, esdevindrà un nou intent que cremarà energies, aspiracions i il·lusions col·lectives, com ja va passar amb el darrer procés de reforma estatutària.
És clar que es pot parlar de tot i amb tothom. Parlar i debatre sempre és positiu. Les úniques condicions que posem a Mas i la seva gent és que defineixi quina relació vol amb Espanya, que opti per l’Estat propi i que faci autocrítica del seu paper en el pacte a la Moncloa. En cas contrari, que no ens faci perdre més el temps a nosaltres i al país, que altra feina tenim.
Dic això perquè Mas diu que Montilla no voldrà un referèdum el 2014 però el primer que hauria de preguntar-se és si Duran Lleida ho acceptaria. Potser que Mas posi ordre dins de casa seva i després proposi el que vulgui al moviment catalanista en general.
També he llegit en el mateix diari que la gent de Reagrupament.cat van presentar la seva proposta per a la Conferència Nacional. En primer lloc, com a President de la comissió redactora de la ponència, màxim respecte per a qualsevol company del partit que hi vulgui fer aportacions. Esquerra és un partit obert i democràtic, aquesta és la seva essència. Només un petit matís a la proposta de Reagrupament: quan parlen d’incorporar persones d’entitats de la societat civil a les llistes electorals d’Esquerra potser hauríem de tenir en compte que partits i societat civil són complementaris. I també caldria saber fins a quin punt entitats o plataformes de l’òrbita sobiranista tenen intenció de dedicar-se a la política institucional. En tot cas, serà la militància qui decidirà i confeccionarà els i les candidates a les llistes per a les eleccions espanyoles i seran ratificades per les respectives executives regionals.
