Això que l’administració estigui per socórrer les desgràcies és una visió antiga. Les administracions públiques no només han de socórrer sinó que han de ser responsables d’allò que fan. I ser responsables vol dir assumir allò que no fan bé i, encara més, allò que fan fatal com és el cas de la gestió de les obres del TGV en la seva arribada a Barcelona.
Aquest matí un nou episodi a Bellvitge. Suma y sigue que diuen a Madrid. Fa bé el President Montilla de queixar-se a Zapatero pel desastre i les presses que tenien des del Ministeri per inaugurar el TGV el 21 de desembre. L’esvoranc de Bellvitge és una prova més que les coses s’han fet molt malament, sense previsió i pensant més en tallar una cinta que en la seguretat de viatgers i operaris.
Per tot això Esquerra va presentar ahir al Congrés les seves esmenes parcials als Pressupostos de l’Estat per al 2008. Una d’elles reclama la creació d’un fons de compensació dotat inicialment amb 250 milions d’euros que ha de servir per compensar les pèrdues originades a ciutadans i empresaris per la situació caòtica del transport públic. Som partidaris que la Generalitat gestioni aquest fons i que creï una mesa de treball amb les patronals empresarials i amb els sindicats per tal de determinar com es gestionen les compensacions. No és cap bajanada el que demanem. Al contrari. Els milers i milers d’hores perdudes perjudiquen treballadors i empresaris. I les administracions han d’estar per ajudar el teixit productiu i empresarial i no per dificultar-li la seva actuació.
Doncs bé, això és el que li direm a Zapatero dimecres en la seva compareixença al Ple del Congrés dels Diputats per donar explicacions pel caos ferroviari: faci un gest de bona voluntat, reconegui els errors del Miniseri de Foment i compensi Catalunya pel mal causat acabant bé les obres i donant llum verda a aquest fons de compensació que proposa Esquerra Republicana. Així de senzill. Així de clar. La resta serà bones paraules, talante i bon rotllo, però no servirà de res.
Fets i solucions, senyor Zapatero. Perquè ja fa temps que se li ha acabat el crèdit d’allò de ‘Si guanya Zapatero, guanya Catalunya’. Prediqui amb l’exemple i compleixi aquestes dues condicions que li reclama Esquerra. Dimecres vinent a les quatre de la tarda al Congrés en sortirem de dubtes i sabrem fins on arriba el seu compromís amb Catalunya.
