Ja vam deixar clar que l’acord polític entre el Govern de Catalunya i el Govern d’Espanya, entre Castells i Solbes, per als Pressupostos de l’Estat per al 2008 era bo. Més concretament, i ho trobareu escrit en aquest bloc, que la partitura era bona i que ara faltava escoltar com sonava la música. És a dir, la concreció de l’acord polític sobre el paper, sobre els Pressupostos.
Dimarts quan Solbes va portar els comptes al Congrés ja hi vam detecar unes quantes llacunes, com vam explicar en la blocada ‘primeres consideracions PGE 2008’. Però estudiant-ho més a fons, en els milers de pàgines que ocupen els comptes de l’Estat no hi trobem prou garanties que l’acord entre Castells i Solbes pugui materialitzar-se al 100%. És per això que, preventivament i fins que no obtinguem aquesta garantia i poguem blindar per llei l’acord entre Governs, aquests comptes no els podem avalar i per això aquesta setmana a Madrid presentarem esmena a la totalitat.
A més, queden aspectes per negociar tant importants com són les partides socials. Aquesta despesa s’incrementa en un 6,8% respecte el 2007, mentre que el PIB nominal ha augmentat un 6,7%. Per tant, no és un pressupost social perquè es queda igual tot i el fort superàvit que registra l’Estat, de més de 12000 milions d’euros. Per altra banda, les rebaixes fiscals plantejades pel Govern espanyol sobre l’IRPF són pur maquillatge, sobretot en el context del 2008 d’una previsible desacceleració de l’economia.
El tercer motiu de l’esmena a la totalitat dels comptes estatals és que els pressupostos del 2008 no anuncien cap partida que faci preveure una millora del finançament de les Comunitats Autònomes, tot i que l’any que ve s’hauria d’aplicar el nou model de finançament. A més, persistirà el dèficit fiscal del 10,5% del nostre PIB, que tant escanya Catalunya. Els 19000 milions que perdem cada any i que ens fan anar com ens fan anar.
A més, també hem de tenir en compte el balanç final de legislatura i queda clar que són uns comptes de final d’etapa. I en aquest final d’etapa també ens distancies moltes coses del PSOE com la Llei de recuperació de la memòria històrica, la devolució del patrimoni incautat durant la Guerra Civil als partits polítics, el retorn definitiu dels papers de Salamanca pertanyents a particulars i ajuntaments, així com la lentitut dels traspassos del Govern espanyol i la indefinició en el model de gestió dels aeroports.