Aquesta tarda ens hem reunit a Palau els que integrem el denominat Consell per a l’impuls i seguiment de l’Estatut. Es tracta, com diu el seu nom, de verificar com van els treballs de totes les comissions Estat-Generalitat per tal d’aplicar el nou Estatut. Hi érem el Vicepresident del Govern i company Josep-Lluís Carod-Rovira; els consellers Saura i Castells; el Miquel Iceta i la Lídia Santos del PSC; el Lluís Postigo d’Iniciativa; el Rafa López del PP i els dos tècnics que hi envia CiU perquè va decidir que no enviaria representants polítics.
He deixat ben clar que el principal repte que tenim és aconseguir que el Govern, el nostre, mogui fitxa amb determinació i posi totes les energies en aconseguir la posada en marxa del nou sistema de finançament de Catalunya que, segons l’Estatut, hauria d’estar enllestit l’agost de 2008. I és que hi ha motius sobrats que ens indiquen que no podem permetre’ns el luxe de dormir-nos ni un moment perquè el PSOE ja va manifestar al seu consell territorial de Toledo de fa dues setmanes -i que ja vaig comentar en aquest bloc- que el debat territorial havia d’equiparar totes les Comunitats Autònomes i Catalunya ha de negociar bilateralment amb l’Estat, de tu a tu, el seu sistema de finançament.
I que no ens diguin des de Madrid allò de ‘esto no se puede’. No. El Govern de Catalunya ha negociat bilateralment amb el Govern d’Espanya un acord sobre les inversions en els Pressupostos de l’Estat en compliment de l’addicional tercera de l’Estatut, per què ara no es pot negociar el finançament a dues bandes, i més tenint en compte que així ho disposa el mateix Estatut.
I una altra cosa que és una llegenda urbana que he sentit a diversos periodistes: no és necessari reformar la LOFCA per negociar i aplicar un nou sistema de finançament per Catalunya. A més no es pot estar a expenses del calendari electoral per decidir si es reforma o no el sistema de finançament. Senzillament, s’ha d’aplicar la llei i tenir-lo en marxa el mes d’agost. Ens hi juguem molt. El finançament serà del tot i insuficient per aturar la sagnia econòmica de 19.000 milions d’euros anuals que patim de dèficit fiscal. Però hem de treure el millor sistema possible tenint en compte les limitacions que imposa l’Estatut de la Moncloa. En aquesta línia seguirem apretant, seguirem treballant.
