El títol d’aquest post no és inventat. És el lema de la campanya engegada des de la societat civil i que ha recollit més de 100.000 adhesions. Que un tema poc a priori tan poc comú com és la gestió d’un aeroport -El Prat- aconsegueixi que cent mil ciutadans s’adhereixin a una iniciativa és que hem aconseguit que l’afer hagi ultrapassat la barrera de l’estricte debat polític i hagi arribat i arrelat entre la ciutadania. I ha arribat a quallar perquè realment és un debat importantíssim i un bon nombre de catalans han pres consciència del que ens hi juguem.
I és que l’aeroport no és poca cosa. Avui recordàvem al Parlament la gran frase de Joan Puigcercós durant el debat estatutari a Madrid que resumia molt bé el perquè de tot plegat, aquella de ‘una nació no és només un aeroport però una nació també és un aeroport’. Esquerra va ser especialment incisiva en aquest aspecte a Madrid i és que teníem clar que per existir com a país en el mapa del món cal un aeroport de primera, un aeroport capaç d’oferir vols intercontinentals. I a més d’exisitir en el món hem de ser capaços de ser competitius. Perquè, quines empreses s’intalaran a Catalunya, quines fires de renom voldran tenir certamen a Barcelona si tenim un aeroport subsidiari, un aeroport al que per arribar-hi des de les principals capitals mundials sempre cal fer escala a Barajas? Aeroport subsidiari és incompatible amb competitivitat. En això hi coincideixen tots els experts.
L’ens estatal que gestiona els aeroports, AENA, és l’encarnació d’aquell equip d’alts funcionaris que vetllen perquè no s’escapi ni un bri del poder de decisió de Madrid. AENA ho ha deixat clar al llarg de tots aquest anys que el seu model de gestió aeroportuària és un estat, un únic gestor, un únic aeroport i una única companyia.
No volem caure en un discurs de pessimisme crònic però la realitat és la que és. I ens hi juguem massa com per enganyar la gent i tirar la tovallola. L’adjudicació de la T-Sud no garanteix que El Prat es converteixi en un hub, en un nus de comunicacions internacionals. Perpetua el sistema centralitzat i centralista d’AENA, únic en l’Europa occidental.
Avui li he dit al President Montilla i el company Agustí Cerdà li ha dit el mateix a Zapatero: l’única manera de garantir que l’aeroport de Barcelona podrà competir en igualtat de condicions és amb un nou model de gestió en el que la Generalitat, els ajuntamens i el sector privat català tinguin una posició determinant, decisiva i majoritària en el control de les decisions estratègiques de l’aeroport. Ens hi juguem massa com a país per malbaratar una oportunitat com és la de tenir presència i personalitat pròpia al món. No tingueu el més mínim dubte que seguirem al peu del canó com així ho hem vingut fent durant tots aquests anys.