Resum
La reforma de l’Estatut amplià la regulació lingüística en el context de l’objectiu de millora de l’autogovern, tot i no comportar una innovació especial en l’estatus jurídic de les llengües i en el catàleg de drets i deures ja presents a la legislació lingüística i sectorial. Amb tot, cal reconèixer que l’Estatut dotà les garanties legals preexistents de major rang, tutela i estabilitat. La STC 31/2010 avalà a grans trets la constitucionalitat d’aquest règim juridicolingüístic, encara que algunes interpretacions del TC han concitat intensos debats hermenèutics i pronunciaments posteriors tant d’aquest tribunal com de la jurisdicció ordinària sobre àmbits com el model de conjunció lingüística a l’escola catalana que posen de manifest la transcendència política del fet lingüístic i el seu caràcter evolutiu.
Enllaç a l'article sencer
