Avui dilluns es tancava el termini per a presentar davant la sindicatura electoral del partit els avals dels militants que les candidatures al proper Congrés han aconseguit reunir. Finalment, i després d’un primer lliurament dimarts passat, Gent d’Esquerra ha presentat més de dues mil dues-centes signatures. 2232 companys i companyes del partit que han apostat per aquells qui des del primer dia hem intentat oferir en tot moment propostes i discurs en positiu i hem evitat caure en els atacs i les desqualificacions cap a les altres candidatures. Perquè, al final, aquest atacs sempre fan mal al conjunt del partit, a Esquerra.
Són 2232 suports a l’Esquerra positiva. La que prefereix el treball a la crítica. La que ha defugit les desqualificacions i ha evitat sembrar el dubte sobre l’honorabilitat d’altres dirigents del partit ja que fer-ho no suma adhesions al projecte d’Esquerra, només resta, i aquest no pot ser el propòsit de ningú que estimi aquest partit. I precisament això mateix continuarem fent. Treball i propostes, propostes i treball. El d’avui és un bon punt d’arrencada però no ens cansarem de seguir explicant el nostre projecte per al futur d’Esquerra per seguir recollint més suport de la militància. Però abans deixeu-me, això sí, donar les gràcies als qui ens han fet confiança. 2232 gràcies. No us fallarem.
El TC ens aboca a un nou referèndum
Aquest darrers dies eren jornades de descans i d’estar amb la família per a molts catalans i catalanes. Però sembla que sempre hi ha qui vol espatllar uns dies de tranquilitat, qui no descansa mai a l’hora de anar minant l’autogovern del nostre país. Divendres i dissabte ens vam llevar amb preocupants titulars en alguns mitjans de comunicació sobre el futur de l’Estatut en el desenllaç del seu ‘via crucis’ davant el Tribunal Constitucional. Informacions que apuntaven que l’alt tribuna podria emetre una sentència adversa sobre el text estatutari català. Sempre he cregut que davant d’escenaris polítics oberts no cal posar-se la bena a la ferida abans d’hora. En aquest cas, a més, hem de tenir en compte que encara és molt d’hora ja que en aquests moments el TC no ha començat a deliberar els set recursos interposats contra l’Estatut. Però, això sí, des de Catalunya cal preveure un probable escenari negatiu. Escenari negatiu que suposaria la materialització de la segona ribotada de text estatutari i que provocaria un xoc de legitimitats molt greu entre la voluntat expressada de forma molt majoritària pel poble de Catalunya a les urnes i la voluntat d’un òrgan de l’Estat que en aquests moments es troba totalment deslegitimitat en tant que és víctima de la instrumentalització partidista per part de PSOE i PP.
I, alerta! Tant perniciosa seria una sentència interpretativa amb una lectura rígida o a la baixa del text estatuari com una sentència declarativa que anul•li algun dels seus preceptes. És més, en el cas que el TC qüestioni la bilateralitat això suposaria un retrocés en relació al que preveia el mateix estatut de 1979 i buidaria el contingut d’almenys tres títols: el relatiu a les competències, el que fa referència a les relacions institucionals Estat-Generalitat i el que regula el finançament, deixant ferida de mort la columna vertebral de l’Estatut.
Per això, cal que des treballem en tres vies que ens permetin encarar el dia després en cas que es produeixi la segona ribotada. En primer terme, la Generalitat haurà d’actuar com el govern basc, que prescindeix habitualment del criteri del tribunal, fins que no s’hagi renovat en profunditat i constitueixi un àrbitre equitatiu i imparcial. En segon lloc, caldrà procedir a un desplegament normatiu de facto de les previsions de l’Estatut aprovat desafiant novament l’Estat, com històricament ja va succeir durant la República amb la llei de contractes de conreu. I, finalment, si la retallada és substancial, és evident que caldrà cercar la unitat de tots els partits de tradició catalanista per tornar a consultar a les urnes al poble de Catalunya sobre el pronunciament del TC i la eventual ratificació del text aprovat en el seu moment.