Joan Ridao

Competir en igualtat de condicions

Avui en dia els aeroports són alguna cosa més que una infraestructura de transport, són un autèntic factor i un element de desenvolupament econòmic de primer ordre, de dinamització també d’un territori. El seu impacte s’arriba a estimar entre el 2 i el 3 per cent del PIB i suposa la creació de 3.000 llocs de treball directes per cada milió de passatgers, cosa que en el cas de Catalunya vindria a suposar 120.000 llocs de treball i un impacte econòmic equivalent a 4.000 milions d’ euros l’any.

El model de gestió aeroportuari espanyol històricament -el que es va forjar l’any 1990 amb la creació d’AENA- es basava en la creació d’un ens com AENA que exercia la funció de gestor aeroportuari i de proveïdor de serveis. Aquest és un model de gestió fortament centralitzada, quan el que avui funciona al món són fórmules diverses, normalment aeroports que actuen i operen com autèntiques empreses que competeixen entre si i que a més estan gestionades amb una forta participació dels diferents ens territorials amb diferents fórmules, amb capital públic, amb capital privat i amb la participació fins i tot d’institucions econòmiques però amb un paper determinant dels ens territorials .

A més de que els aeroports competeixen entre si, no formen xarxa entre ells. L’estructura en xarxa que només existeix a Espanya es basa en una concepció dels aeroports o de la gestió aeroportuària com un servei de caràcter universal quan curiosament hi ha altres serveis públics com la sanitat o l’educació que també són de caràcter universal però que no funcionen en xarxa. AENA sorgeix històricament com una eina diria fins i tot ideològica per ordenar el poder polític a nivell territorial. És un instrument de primer nivell per articular l’Estat espanyol i sobretot, insisteixo, per potenciar un únic aeroport com és Madrid-Barajas i per connectar Madrid com una autèntica megalòpolis peninsular. En segon lloc perquè el sistema totalment centralitzat va associat a una gran opacitat i una falta de transparència pel que fa a la seva situació financera.

La discussió sobre el nou model de gestió aeroportuari que s’ha vingut escoltat s’ha saldat de moment amb un Reial decret llei d’actuacions en l’àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per fomentar la inversió i la creació d’ocupació aprovat de forma urgent el passat mes de desembre. La proposta té principalment dues funcions: la primera és la separació de les funcions de navegació aèria de les quals són pròpiament de gestió aeroportuària, La segona és que el nou model de gestió a partir de la privatització parcial del mateix fins a un 49 per cent.

És per tot això que aquest dimarts defensarem una moció que reclama un model descentralitzat per a l’aeroport del Prat.

Últims llibres

Twitter / X

  • El programa electoral del PP, concebut per encaixar amb Vox, amenaça d’aprofundir en l’erosió de l’autogovern català. Ja podeu llegir en obert al meu blog «La devastació nacional», el meu darrer article a l’ARA.

    https://ridao.cat/2026/11/article-al-diari-ara-la-devastacio-nacional/

    El programa electoral del PP, fet a mida de Vox, pretén culminar dècades d’erosió de l’autogovern català. Sota el pretext de la «reconstrucció nacional» s’amaga una autèntica devastació nacional

    🔗https://www.ara.cat/opinio/devastacio-nacional_129_5912059.html

    El programa electoral del PP, «La Reconstrucción Nacional», sembla fet a mida de Vox. La recentralització, la recuperació de la sedició i l’ofensiva contra el català auguren una autèntica devastació nacional. En parlo al @diariARA (1/3)

    Veure més