Avui en dia els aeroports són alguna cosa més que una infraestructura de transport, són un autèntic factor i un element de desenvolupament econòmic de primer ordre, de dinamització també d’un territori. El seu impacte s’arriba a estimar entre el 2 i el 3 per cent del PIB i suposa la creació de 3.000 llocs de treball directes per cada milió de passatgers, cosa que en el cas de Catalunya vindria a suposar 120.000 llocs de treball i un impacte econòmic equivalent a 4.000 milions d’ euros l’any.
El model de gestió aeroportuari espanyol històricament -el que es va forjar l’any 1990 amb la creació d’AENA- es basava en la creació d’un ens com AENA que exercia la funció de gestor aeroportuari i de proveïdor de serveis. Aquest és un model de gestió fortament centralitzada, quan el que avui funciona al món són fórmules diverses, normalment aeroports que actuen i operen com autèntiques empreses que competeixen entre si i que a més estan gestionades amb una forta participació dels diferents ens territorials amb diferents fórmules, amb capital públic, amb capital privat i amb la participació fins i tot d’institucions econòmiques però amb un paper determinant dels ens territorials .
A més de que els aeroports competeixen entre si, no formen xarxa entre ells. L’estructura en xarxa que només existeix a Espanya es basa en una concepció dels aeroports o de la gestió aeroportuària com un servei de caràcter universal quan curiosament hi ha altres serveis públics com la sanitat o l’educació que també són de caràcter universal però que no funcionen en xarxa. AENA sorgeix històricament com una eina diria fins i tot ideològica per ordenar el poder polític a nivell territorial. És un instrument de primer nivell per articular l’Estat espanyol i sobretot, insisteixo, per potenciar un únic aeroport com és Madrid-Barajas i per connectar Madrid com una autèntica megalòpolis peninsular. En segon lloc perquè el sistema totalment centralitzat va associat a una gran opacitat i una falta de transparència pel que fa a la seva situació financera.
La discussió sobre el nou model de gestió aeroportuari que s’ha vingut escoltat s’ha saldat de moment amb un Reial decret llei d’actuacions en l’àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per fomentar la inversió i la creació d’ocupació aprovat de forma urgent el passat mes de desembre. La proposta té principalment dues funcions: la primera és la separació de les funcions de navegació aèria de les quals són pròpiament de gestió aeroportuària, La segona és que el nou model de gestió a partir de la privatització parcial del mateix fins a un 49 per cent.
És per tot això que aquest dimarts defensarem una moció que reclama un model descentralitzat per a l’aeroport del Prat.
