La manca de llibertat en molts països africans ha estat fins a dia d’avui consentit, quan no aplaudit, per part de molts govern europeus que veien com els interessos econòmics sempre eren més importants que els drets humans o la democràcia. Un fet que sembla que en el viatge que aquests dies fa ZP, tampoc es té massa present, portats per l’interès d’aconseguir inversions i finançament.
L’exemple més sagnant és el de Líbia, on des del passat 14 de febrer es van iniciar les manifestacions contra el seu Govern, un règim dictatorial que tot i tenir un país ric en petroli permet que una tercera part de la seva població visqui per sota del llindar de la pobresa i que el mateix percentatge de gent estigui a l’atur . El règim i els seus seguidors van respondre, tres dies més tard, amb el “Dia de la ira”, que va suposar l’inici d’una brutal repressió contra el poble.
La repressió ha anat en augment fins a convertir-se, en un genocidi. La força aèria ha realitzat bombardejos que podrien haver tingut com a objectiu la població civil i fins i tot s’ha constatat l’ús de projectils d’artilleria pesada. En aquesta línia, dos avions de combat libi, Mirage F1, van aterrar a Malta pilotats per oficials que es van negar a bombardejar els manifestants.
Cal assenyalar que aquests avions van ser venuts per França. En els últims anys, Estats europeus han armat i assessorat a les forces líbies. De fet, Líbia era el segon destí de les vendes de material de doble ús realitzades per Espanya el 2009 amb 12’7 milions d’euros. D’altra banda, la Unió Europea tenia previst el pagament de 20 milions d’euros a Líbia per combatre la immigració africana.
Davant aquesta situació, Esquerra ha reclamat que es defensi davant la Unió Europea, així com en totes les instàncies internacionals oportunes, mesures per a l’establiment de zones d’exclusió aèria sobre Líbia; el bloqueig dels comptes de Gaddafi i els seus generals i la imposició de sancions eficaces contra el règim. Sembla que alguns d’aquests elements. Cal que s’opti per a la persecució per part dels tribunals internacionals als militars involucrats en la repressió. Tampoc es pot girar l’esquena a l’acolliment dels refugiats libis que fugen de la repressió i s’ha de buscar l’absolut bloqueig de la venda d’armes al règim libi i la interrupció de qualsevol tipus d’acord que serveixi per finançar el règim de Gaddafi.
òbviament, cal demanar sobretot a Gadaffi que aturi la bogeria, que marxi i deixi que la democràcia faci el seu camí!
