Avui hem fet l’última reunió de l’executiva del partit abans de vacances, la qual ha servit per continuar avançant en el programa electoral de les properes eleccions espanyoles, alhora que s’ha fet un balanç de l’obra feta durant la legislatura. Així, s’han debatut els eixos i continguts de la campanya i també s’ha constituït el comitè de campanya, que estarà dirigit pel vicesecretari general, Xavier Vendrell. L’objectiu ha de ser consolidar el Grup Parlamentari i ser l’esquerra digna de Catalunya a Madrid.
La campanya es basarà en diversos eixos, ja es pot avançar. En primer lloc, es farà un balanç positiu de la legislatura, perquè Esquerra ha estat sens dubte un factor de canvi a Madrid i ha trencat el monopoli de la representació catalana al Congrés. També se subratllarà que els acords assolits amb el PSOE han estat molt profitosos ja que s’han aprovat 86 lleis conjuntament, de les 99 aprovades durant tota la legislatura. Jo crec, però, que la nota negativa és la profunda decepció en el debat de l’autogovern i la impossibilitat constatada de dur a terme una reforma de l’estat cap a una estació federal.
Esquerra, ara més que mai, ha de continuar sent la força útil i el referent que tenen independentistes, sobiranistes i catalanistes per anar avançant, guanyar espais de sobirania i recuperar les peces perdudes de l’estatut del 30 de setembre.
Quant a la política d’aliances, evidentment el PSOE és lliure de pactar amb qui vulgui, però això no ha d’alterar el Govern de Catalunya. Al meu entendre CiU mostra doncs la seva actitud sucursalista quan condiciona el seu suport al PSOE a Madrid a un canvi d’aliances a Catalunya.
Alhora, hem parlat que Esquerra plantejarà al Govern la conveniència d’interposar un conflicte de competències contra les recents mesures anunciades per Zapatero en temes d’habitatge i també l’ajuda de 2.500 euros per naixement d’un fill. No ens equivoquem: no es tracta de qüestionar les mesures, sinó qui les gestiona.
