Joan Ridao

L’enquesta del CEO constata que Esquerra ja té consolidats els resultats de 2004 a les eleccions espanyoles i que anem a més

Des d’Esquerra valorem molt positivament els darrers resultats del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) que situen el partit com la força que més creix percentualment en intenció de vot a les estatals – concretament 1,5 punts – en passar en l’anterior baròmetre del 6,2 a l’actual que situa en un 7,7 per cent els enquestats que ens votarien si demà es produïssin eleccions.

El baròmetre d’estiu i enquestes recents publicades per diversos mitjans de comunicació constaten que Esquerra ja té consolidats els resultats de les eleccions de 2004 a les eleccions espanyoles que van donar vuit diputats i tot indica que la tendència és creixent, que anem a més. Crec que el debat de política general espanyola i l’acció del Grup parlamentari, que ha demostrat ser l’esquerra catalana útil a Madrid, convenç cada cop més alhora que es constata, com també indica el CEO, que el PSC comença a desgastar-se degut a la falta de concreció de Zapatero amb Catalunya que prometia molt però s’ha quedat a la meitat de molts compromisos, el primer dels quals el mateix Estatut.

D’altra banda, estic tristament sorprès pel fet que CiU, i concretament el seu portaveu parlamentari Felip Puig, hagi tornat a dir que supeditaran l’entrada de la federació al Govern espanyol, a tenir un ministeri per Duran i a què Zapatero obligui a un canvi de govern al PSC a Catalunya. Jo em pregunto quina mena de nacionalista català és Felip Puig que supedita els pactes a Madrid a què el President del Govern espanyol intervingui a Catalunya per alterar la presidència de la Generalitat i imposar un pacte PSC-CiU des de Madrid. Aquesta maniobra ja la van intentar el 2003 fent gestions amb Juan Carlos Rodríguez Ibarra, van reincidir-hi després de les darreres eleccions al Parlament de l’1-N amb José Blanco, José Bono i amb el mateix Zapatero i en les dues ocasions van fracassar. Sembla que CiU ensopega més de dues vegades amb la mateixa pedra. Els electors catalans ben segur que tindran en compte aquesta actitud de demanar al Govern de Madrid que intervingui en el Govern de Catalunya.

Últims llibres

Twitter / X

  • El Congrés tomba la regulació dels lobbies, que preveia un registre dels grups d’interès i més transparència sobre les seves reunions amb responsables públics. Una regulació que, a més, estava vinculada a 1.500 M€ de fons europeus

    Recupereu el tall aquí:
    https://ridao.cat/2026/09/entrevista-a-rtve-la-llei-de-lobbies-encara-es-possible/

    El TEDH propina una garrotada a la doctrina de la «violència ambiental» de Marchena: no es pot castigar ningú per l’ambient col·lectiu d’una protesta sense una conducta individual atribuïble. Paradoxalment, va servir per la sentència del Procés

    https://www.ara.cat/opinio/garrotada-marchena_129_5850532.html

    Ayer el Congreso dejó caer la Ley del Gobierno
    para regular los lobbies.
    Más allá de cuestiones formales (uso del decreto ley), las que interesan al fondo del asunto las puedes encontrar en el👌ensayo de @Joanridao a propósito de 'El caso Sloane'.
    En @CineyTirant @Tirant_ESP

    "Aquesta sentència fixa un precedent per als tribunals espanyols en el sentit d’impedir-los l'ús de conceptes abstractes per desactivar el dret de manifestació o la desobediència civil pacífica"

    L'article de Joan Ridao👇
    @Joanridao

    Veure més