Article publicat al número 76, de desembre de 2021, de la Revista de Llengua i Dret.
Resum
La Crònica legislativa del primer semestre de 2021 recull les escasses normes que afecten els usos, els drets i el règim jurídic de la llengua aparegudes en aquest període, així com els principals pronunciaments judicials que l’afecten. Aquesta escadussera activitat normativa s’explica perquè el Parlament restà dissolt des del 21 d’octubre de 2020 i fins a la seva constitució de nou l’11 de març de 2021, a més de què el Govern estigué en funcions entre el 30 de setembre de 2020 i el 26 de maig de 2021. En aquesta etapa, doncs, les disposicions normatives fan relació amb mesures procedimentals o substantives relacionades amb l’activitat de foment associada a la normalització lingüística. Per contra, sí són destacables diferents decisions judicials que afecten la llengua en l’àmbit educatiu, en línia de continuïtat amb alguns pronunciaments de l’anterior semestre.
Paraules clau: Catalunya; dret lingüístic, activitat de foment, educació.
Sumari
1. Introducció
2. L’activitat normativa desplegada
2.1. Disposicions generals
2.2. Activitat de foment o subvencional del català i de l’aranès
3. Comentari jurisprudencial
1. Introducció
L’objecte d’aquesta Crònica legislativa se centra primerament a analitzar, ni que sigui de manera breu, les principals disposicions normatives publicades al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) durant el primer semestre de 2021, d’incidència, ja sigui directa o tangencial, en el dret lingüístic català. Segonament, el treball recull un examen, també succint, de les principals novetats jurisprudencials del període de referència.
Amb tot, com ja ha estat avançat en el Resum, el buidatge i l’examen prolix del DOGC revela que han estat escasses les normes d’incidència significativa en l’estatus jurídic de les llengües. Cal tenir present que el context normatiu analitzat, inclòs formalment dins la XIII legislatura del Parlament (renumerada com a XIV), es correspon amb un període en què el Govern restà en funcions, fins l’11 de març de 2021 (hi va entrà el 30 de setembre de 2020, degut a la substitució per inhabilitació del president de la Generalitat). A més, el Parlament estigué dissolt fins a la seva constitució l’11 de març de 2021 (fou dissolt el 21 d’octubre de 2020 i les eleccions es van celebrar el 14 de febrer de 2021), per bé que les comissions legislatives —com la de Cultura, competent en la matèria que estem tractant—, de manera que l’activitat legislativa, no es va poder iniciar formalment fins l’11 de juny de 2021, a les acaballes del període examinat, a conseqüència del retard experimentat en la investidura i la formació d’un nou Executiu, després d’àrdues negociacions, el 26 de maig de 2021.
És per això que no ha estat possible que hi hagués activitat legislativa ordinària, tot i que la legislació d’urgència (decret-llei) fos utilitzada amb profusió essencialment amb motiu de la crisi sanitària de la COVID-19, emparada en raons d’extraordinària urgència i necessitat (art. 64 EAC i 17 de la Llei 13/2008, de la presidència de la Generalitat i del Govern), amb el pertinent control parlamentari a través de la Diputació Permanent. I, pel que fa al Govern, una vegada més, hem de recordar que el fet d’estar en funcions en limita l’actuació al despatx ordinari dels assumptes públics, inclòs l’exercici de la potestat reglamentària, de manera que s’ha d’abstenir, llevat que ho justifiquin raons d’urgència o d’interès general degudament acreditades, d’adoptar qualssevol altres mesures. Així, l’Executiu, en aquesta circumstància, no pot aprovar el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat, ni presentar projectes de llei al Parlament, ni dictar decrets legislatius, per bé que, com ja ha estat dit, pot dictar decrets-llei, de conformitat amb el procediment i en els supòsits que determinen l’Estatut i les lleis.
En qualsevol cas, com podrem comprovar, el Govern, amb els condicionants i limitacions que han estat exposades, continuà aprovant diverses disposicions generals i adoptant diferents actes en l’àmbit lingüístic sobretot en el marc de l’activitat de foment o subvencional relacionada amb el procés de normalització lingüística, un fet que ha estat sostingut en el temps i que arrenca en els inicis de l’autonomia política.
En l’apartat de la crònica jurisprudencial hem de fer referència una vegada més a diferències sentències de la Sala Contenciosa-administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) relatives a l’ensenyament no universitari, en què es considera el castellà com a llengua vehicular junt amb el català, es reconeix el dret dels pares a exigir que els seus fills rebin ensenyament també en castellà «en una proporció raonable» i es fixa amb caràcter mínim la presencia del castellà com a llengua vehicular, en un 25 % de les hores efectivament lectives.
2. L’activitat normativa desplegada
2.1. Disposicions generals
Atès el que preveu l’article 7.1 del Decret 152/2001, de 29 de maig, sobre avaluació i certificació de coneixements de català, la Direcció General de Política Lingüística va resoldre, com és acostumat, convocar les proves per a l’obtenció dels diferents certificats de coneixements de llengua catalana per al 2021 mitjançant la RESOLUCIÓ CLT/3477/2020, de 21 de desembre, per la qual es convoquen les proves per a l’obtenció dels certificats de llengua catalana de la Direcció General de Política Lingüística, el 2021.
De la seva banda, la RESOLUCIÓ CLT/1332/2021, de 30 d’abril, sobre el Cens d’entitats de foment de la llengua occitana, va determinar que es renovés la inclusió en el Cens d’entitats de foment de la llengua occitana a les entitats més rellevants de l’Aran, d’acord amb l’article 14 de la Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres, modificat per l’article 140 de la Llei 5/2017, de 28 de març, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, que atribueix al departament competent en matèria de política lingüística la facultat d’elaborar el Cens d’entitats de foment de la llengua occitana, i d’acord amb l’article 67.1.p) del Decret 164/2019, de 16 de juliol, de reestructuració del Departament de Cultura, que atribueix al departament esmentat el foment de la llengua occitana.
El Consorci de l’Institut Ramon Llull (en endavant, l’Institut Ramon Llull), d’acord amb el que disposa l’article 4.3 d) dels seus Estatuts organitza les convocatòries de les proves per a l’avaluació del coneixement del català fora del domini lingüístic i n’expedeix els certificats oficials corresponents, d’acord amb la normativa de caràcter general que aprova el mateix Institut. Precisament, el Decret 52/2003, de 20 de febrer, de la Generalitat de Catalunya, i l’Ordre del conseller d’Educació i Cultura, de 10 d’abril de 2003, del Govern de les Illes Balears, atribueixen a l’Institut Ramon Llull la competència sobre avaluació i certificació del coneixement del català com a segona llengua fora del domini lingüístic. A partir d’aquest marc normatiu, la convocatòria de 2021 es feu efectiva amb la RESOLUCIÓ de 15 de març de 2021, per la qual s’obre la primera convocatòria de proves de l’any 2021 per a l’obtenció dels certificats de coneixements de llengua catalana del Consorci de l’Institut Ramon Llull, i la RESOLUCIÓ de 26 de maig de 2021, de modificació de la Resolució de 15 de març de 2021, per la qual s’obre la primera convocatòria de proves de l’any 2021 per a l’obtenció dels certificats de coneixements de llengua catalana del Consorci de l’Institut Ramon Llull. en modificà alguns aspectes en el sentit de desconvocar, ateses circumstàncies alienes a la voluntat de l’Institut, la celebració de les proves en les dates i a les localitats de Bochum (Alemanya) el 8 de maig de 2021 i a Budapest (Hongria), el 8, 15 i 22 de maig de 2021.
2.2. Activitat de foment o subvencional
Com ja hem avançat en la Introducció, el buidatge de la producció normativa en l’àmbit lingüístic durant el primer semestre de 2021 ens du a concloure que, tot i la precarietat institucional, derivada de la manca d’un Parlament i d’un Govern constituïts durant gran part d’aquest període, es va donar continuïtat per part del Govern en funcions del procés de normalització lingüística del català i de l’occità en la seva variant aranesa a través de la tradicional activitat de foment o subvencional, de la que ja s’ha deixat constància en les successives cròniques legislatives incloses en aquesta publicació.
Com és habitual, fou el Departament de Cultura, responsable de les accions de suport i difusió de la llengua, el que concentrà els ajuts, a través de la Direcció General de Política Lingüística, del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural i de l’Institut Català de les Empreses Culturals. També és destacable l’activitat subvencional del Consorci de l’Institut Ramon Llull, entitat de dret públic de caràcter associatiu, dotada de personalitat jurídica pròpia i sense ànim de lucre, integrat per l’Administració de la Generalitat de Catalunya, a la que es troba adscrit, junt amb l’Administració de la Comunitat de les Illes Balears i l’Ajuntament de Barcelona, que té com a finalitat la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions. En aquest àmbit, l’Institut Ramon Llull té concretament la finalitat de la projecció i difusió exterior de la llengua i la cultura catalanes en totes les seves expressions. Per al compliment dels seus objectius, dona suport precisament a les polítiques de relacions exteriors en l’àmbit cultural de les institucions consorciades d’acord amb el que disposen l’article 92.4 del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, i l’article 6.3.a) de la Llei 20/2000, de 29 de desembre, de creació de l’Institut Català de les Indústries Culturals.
L’Institut Ramon Llull
Per ordre cronològic, el DOGC va donar publicitat primerament a la RESOLUCIÓ de 5 de febrer de 2021, per la qual s’obre la 1a convocatòria per a la concessió de subvencions en règim de concurrència competitiva per a la traducció d’obres literàries i de pensament originals en llengua catalana i occitana (en la seva varietat aranesa) (ref. BDNS 548117), per tal com, per acords del Consell de Direcció de l’Institut Ramon Llull, de dates 16 de desembre de 2020 i 29 de gener de 2021, es van aprovar les modificacions de les bases que havien de regir la concessió de subvencions per a la traducció d’obres literàries i de pensament originals en llengua catalana i occitana (en la seva varietat aranesa); amb la RESOLUCIÓ CLT/667/2021, de 5 de març, de convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a l’edició de llibres d’interès cultural especial o de temàtiques i gèneres poc difosos en llengua catalana o occitana (ref. BDNS 552413), es va obrir la convocatòria de subvencions per a l’edició de llibres d’interès cultural especial o de temàtiques i gèneres poc difosos en llengua catalana o occitana. I amb la RESOLUCIÓ CLT/788/2021, de 18 de març, per la qual es modifica el període per presentar sol·licituds a la convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a l’edició de llibres d’interès cultural especial o de temàtiques i gèneres poc difosos en llengua catalana o occitana (ref. BDNS 552413),es van convocar els ajuts a l’edició de llibres d’interès cultural especial o de temàtiques i gèneres poc difosos en llengua catalana o occitana. La RESOLUCIÓ de 16 d’abril de 2021, per la qual s’obre la 2a convocatòria per a la concessió de subvencions en règim de concurrència competitiva per a la traducció d’obres literàries i de pensament originals en llengua catalana i occitana (en la seva varietat aranesa) (ref. BDNS 558256), va obrir la segona convocatòria per a la concessió de subvencions per a la traducció d’obres literàries i de pensament originals en llengua catalana i occitana (en la seva varietat aranesa). Les subvencions previstes en aquesta convocatòria es regien per la modificació de les bases aprovades pels acords del Consell de Direcció de dates 16 de desembre de 2020 i 29 de gener de 2021 publicades en el DOGC núm. 8334, de data 5 de febrer de 2021 i per la normativa general de subvencions. Es va establir que la dotació màxima de la convocatòria fos de 65.000,00 euros, distribuït en vàries anualitats. Al seu torn, la RESOLUCIÓ CLT/1205/2021, de 22 d’abril, de convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la promoció digital de projectes discogràfics en llengua catalana o occitana (ref. BDNS 559303), va obrir la convocatòria de subvencions per a la promoció digital de projectes discogràfics en llengua catalana o occitana. Finalment, la RESOLUCIÓ CLT/1483/2021, de 13 de maig, de convocatòria per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a l’edició d’audiollibres en llengua catalana o occitana (ref. BDNS 564155), va donar publicitat a l’aprovació per part del Consell d’Administració de l’Institut Català de les Empreses Culturals de les bases generals reguladores dels procediments per a la concessió d’ajuts en règim de concurrència per a l’edició d’audiollibres en llengua catalana o occitana, bases que van ser modificades per la Resolució CLT/1315/2021, de 30 d’abril. A més, per acord del Consell de Direcció de l’Institut Ramon Llull, de dates 16 de desembre de 2020 i 29 de gener de 2021, es van aprovar les modificacions de les bases que havien de regir la concessió de subvencions per a la traducció d’obres literàries i de pensament originals en llengua catalana i occitana (en la seva varietat aranesa), la qual cosa es va fer pública a través de la RESOLUCIÓ de 17 de maig de 2021, per la qual es modifica la dotació pressupostària de la 1ª convocatòria de l’any 2021 per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la traducció d’obres literàries i de pensament originals en llengua catalana i occitana (en la seva varietat aranesa) (ref. BDNS 548117).
Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural
Atès l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural d’11 de febrer de 2021, pel qual s’aprovà la convocatòria en l’àmbit del foment de la llengua per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, s’adoptaren diverses resolucions convocant aquests ajuts per al 2021 en àmbits com: la traducció al català d’obres no literàries [RESOLUCIÓ CLT/413/2021, d’11 de febrer, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del foment de la llengua per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a la traducció al català d’obres no literàries per a l’any 2021 (ref. BDNS 549171)]; el doblatge i la subtitulació en català de llargmetratges d’estrena en sales d’exhibició cinematogràfica [RESOLUCIÓ CLT/414/2021, d’11 de febrer, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del foment de la llengua, per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per al doblatge i la subtitulació en català de llargmetratges d’estrena en sales d’exhibició cinematogràfica, per a l’any 2021 (ref. BDNS 549117).]2; la subtitulació en català de festivals i mostres audiovisuals a Catalunya [RESOLUCIÓ CLT/472/2021, de 16 de febrer, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del foment de la llengua per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per a la subtitulació en català de festivals i mostres audiovisuals a Catalunya per a l’any 2021 (ref. BDNS 549913)]3; la incorporació de la llengua catalana en productes tecnològics [RESOLUCIÓ CLT/473/2021, de 16 de febrer, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del foment de la llengua per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a la incorporació de la llengua catalana en productes tecnològics per a l’any 2021 (ref. BDNS 549909)]; i el doblatge i la subtitulació en català de llargmetratges [RESOLUCIÓ CLT/1018/2021, de 9 d’abril, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del foment de la llengua per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència no competitiva, per al doblatge i la subtitulació en català de llargmetratges i per a la subtitulació en català de sèries per a plataformes digitals i en suport físic per a l’any 2021 (ref. BDNS 557462)].
De la seva banda, atès l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, adoptat en la sessió de 25 de març de 2021, pel qual s’aprovà la convocatòria en l’àmbit del foment de la llengua per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a projectes d’entitats privades sense ànim de lucre per al foment de la llengua catalana a Catalunya per a l’any 2021, s’adoptà la RESOLUCIÓ CLT/988/2021, de 31 de març, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del foment de la llengua per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per a projectes d’entitats privades sense ànim de lucre per al foment de la llengua catalana a Catalunya per a l’any 2021 (ref. BDNS 556084).
Finalment, atès l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural del 21 d’abril de 2021, pel qual s’aprovà la convocatòria en l’àmbit del foment de la llengua, per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per al foment i la difusió de la llengua de signes catalana, per a l’any 2021, el DOGC donà publicitat a aquesta convocatòria via la RESOLUCIÓ CLT/1239/2021, de 25 d’abril, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per al foment i la difusió de la llengua de signes catalana) i la RESOLUCIÓ CLT/1331/2021, de 30 d’abril, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, pel qual s’aprova la convocatòria en l’àmbit del foment de la llengua, per a la concessió de subvencions, en règim de concurrència competitiva, per al foment i la difusió de la llengua de signes catalana, per a l’any 2021 (ref. BDNS 561568).
Institut Català de les Empreses Culturals
El Consell d’Administració de l’Institut Català de les Empreses Culturals va prendre el 27 de gener del 2021 un acord pel que s’aprovaven les bases específiques que havien de regir la concessió de subvencions per a l’edició d’audiollibres en llengua catalana o occitana, que fou publicitat mitjançant la RESOLUCIÓ CLT/188/2021, de 28 de gener, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Institut Català de les Empreses Culturals pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a l’edició d’audiollibres en llengua catalana o occitana4. En sessió del 25 de febrer del 2021 es van aprovar, les bases específiques per a concedir subvencions per a l’edició de llibres d’especial interès cultural o de temàtiques i gèneres poc difosos en llengua catalana o occitana (RESOLUCIÓ CLT/525/2021, de 25 de febrer, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Institut Català de les Empreses Culturals, pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a l’edició de llibres d’especial interès cultural o de temàtiques i gèneres poc difosos en llengua catalana o occitana). De la mateixa manera, per acord del 25 de març del 2021, es van aprovar les bases de les subvencions per a la promoció digital de projectes discogràfics en llengua catalana o occitana (RESOLUCIÓ CLT/855/2021, de 25 de març, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Consell d’Administració de l’Institut Català de les Empreses Culturals pel qual s’aproven les bases específiques que han de regir la concessió de subvencions per a la promoció digital de projectes discogràfics en llengua catalana o occitana).
3. Comentari jurisprudencial
En la Crònica del segon semestre de 2020 ja vam fer referència a què la Secció 5a de la Sala del Contenciós-administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) havia resolt en sentència (STJC 8675/2020, del 16 de desembre) un recurs interposat al seu dia pel Ministeri d’Educació contra les ordres de preinscripció del Departament d’Educació, en què bàsicament es retreia a la Generalitat com a administració educativa competent la seva «passivitat» a l’hora de fixar el percentatge d’ús de les llengües de què havia parlat el mateix TSJC i el TS en anteriors sentències a partir d’una mala exegesi de la STC 31/2010, de 28 de juny, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
Aquesta sentència —que fou recorreguda en cassació— fou sense dubte molt rellevant, car no es tractava ja d’una resolució que afectava una família o un centre educatiu en concret sinó que tenia eficàcia general, obligant la Generalitat a adoptar mesures per garantir que tots els alumnes rebin l’ensenyament de manera «efectiva i immediata» en les dues llengües oficials, i determinant, a més, que el percentatge d’ensenyament no podia ser inferior al 25% en qualsevol de les dues llengües oficials. Així, el TSJC, com si d’un legislador positiu es tractés, endinsant-se en un complex debat pedagògic, va justificar aquest determinisme a partir de l’«anàlisi del marc jurídic i la jurisprudència constitucional» i de l’examen de «les dades reals d’ús d’ambdues llengües» (en al·lusió als informes aportats pel Departament d’Educació), d’on es desprèn que l’ús del castellà és «residual».
En línia de continuïtat amb aquesta sentència, la mateixa Sala 5a va dictar dues noves sentències (STJC 1359/2021 i 1361/2021), del 23 de març de 20215. Prenent com a paràmetre la STJC 8675/2020, del 16 de desembre, les dues resolucions citades van anul·lar els projectes lingüístics de dos centres educatius «en la mesura en què no contempl[aven] el caràcter vehicular del castellà junt amb el català» i no determinen el percentatge mínim del 25%, anul·lant, a més, qualsevol altre projecte lingüístic que s’hagués pogut aprovar posteriorment en cas d’incórrer «en el mateix defecte». Significativament, en aquestes sentències el TSJC afirmà que la modificació de la LOE [operada per la Llei orgànica 3/2020, de 29 de desembre, per la qual es modifica la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOMLOE)], no havia canviat les coses.
Probablement, la situació creada demanda en aquests moments una clarificació a nivell normatiu català, especialment si el Tribunal Suprem confirma i executa la STJC 8675/2020 i obliga l’Administració educativa catalana a imposar la modificació de tots els projectes lingüístics educatius. El més realista, davant l’activisme i animositat de certs sectors judicials, i de la volatilitat dels acords i marcs normatius educatius, és que la Generalitat reguli, doncs, la utilització de les llengües vehiculars amb una modificació puntual de la Llei d’educació de Catalunya (LEC), tot i els inconvenients que sempre suposa reobrir el «consens lingüístic», especialment en l’actual context polític d’extrema polarització.
Enllaç a l’article publicat a la revista: http://revistes.eapc.gencat.cat/index.php/rld/article/download/10.2436-rld.i76.2021.3693/n76-ridao-ca.pdf