Joan Ridao

El humor y la cultura política en la España contemporánea. Capítulo 5. La sátira y las periferias: el tratamiento humorístico de la cuestión territorial en la prensa española del primer tercio del siglo XX

 

1.       Introducción

El presente capítulo analiza el tratamiento informativo sobre la llamada cuestión territorial desarrollado por la prensa satírica durante los períodos de la dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) y de la II República (1931- 1939). Las publicaciones objeto de nuestro examen son, preferentemente, aquellas que presentan características particulares y representan realidades culturales, tradicionales y lingüísticas propias en territorios como Cataluña, el País Vasco y Galicia, con una larga tradición política asociada a la reivindicación de instituciones propias de autogobierno, sin olvidar el contrapunto necesario de algunas publicaciones con sede en Madrid y de ámbito estatal. Se trata de las revistas humorísticas L’Esquella de la Torratxa (Cataluña, 1889-1932); La Campana de Gràcia (Cataluña, 1870- 1934); El Buen Humor (Madrid, 1921-1931); Vida Gallega (Galicia, 1909-1963); Zeruko Argia (País Vasco, 1921-Actualidad); El Bé Negre (Cataluña, 1931-1936); D.I. C-Defensa dels Interessos Catalans (1931-1935), Gutiérrez (1927-1935) y Gracia y Justicia (Madrid, 1931-1936).

Enlace al capítulo entero

Últims llibres

Twitter / X

  • A La democràcia a Amèrica, Tocqueville deia que als EUA es governa per la llei, no per l'home. 200 anys després, amb Trump, un es pregunta on són els contrapesos que havien de frenar els abusos de poder.

    Ja podeu llegir, en obert, el meu article a l'Ara

    https://ridao.cat/2026/01/nou-article-al-diari-ara-groenlandia-no-esta-en-venda-de-moment/

    "La qüestió és que els EUA volien el petroli veneçolà i ja el tenen, i que de Groenlàndia en desitgen els metalls rars i tenir accés a noves rutes comercials propiciades pel desgel de l’Àrtic", escriu Joan Ridao (@Joanridao)👇

    A Groenlàndia s’hi creuen sobirania, recursos estratègics i nova geopolítica de l’Àrtic. Però una cosa és clara: el seu futur no el decideixen les grans potències, sinó els groenlandesos.

    Ja disponible el nou article al @diariARA

    Veure més