Primer de tot, i és just, vull agrair a tota la gent que durant aquests dies m’ha animat perquè consideraven que podria optar a la presidència i ocupar aquest càrrec dins d’Esquerra amb la dignitat que es mereix la història del nostre partit. També vull agrair a tota la gent que no només estava disposada a donar l’aval o votar sinó a dedicar moltes hores de la seva vida al partit i buscar una ERC que fos vista com una opció clara i seriosa per fer política en totes les institucions.
Tot i això, quan llegiu aquest text ja haureu sentit que no optaré a la presidència , una decisió que busca per sobre de tot evitar la imatge de lluites internes, aquesta imatge que repetidament s’ha volgut donar d’ERC de que els noms han primat més que les idees. Això no vol dir que pensi que no és necessària la discrepància, la confrontació d’idees. Esquerra ha de celebrar un Congrés ric d’idees, integrador quant a persones i estimulant pel que fa a la necessitat d’assumir els reptes de present i de futur. Però el Congrés també ha de ser una demostració de que l’experiència dels darrers anys no ha estat en va i que hem aprés dels vells errors, n’hem aprés per a no repetir-los.
Penso seguir treballant, no podem deixar de caminar i no és el moment d’abandonar. Fer un pas endarrere, no optar a la presidència no és excloent de seguir treballant per una Catalunya millor, socialment justa i que pugui decidir el seu futur de manera democràtica. Ho seguiré fent.
