Aquest dijous finalment s’han votat les propostes de resolució al Congrés dels Diputats. Esquerra ha aconseguit novament el recolzament per alguna de les seves propostes, tot i que el PSOE ha girat la seva mirada cap el ja conegut i gairebé famós equip mèdic habitual de la dreta nacionalista que formen CiU i PNB. Gràcies al joc del PNB i també de CiU, però no oblidem que sobretot pels vots de PP i PSOE, Esquerra ha vist com algunes de les propostes com l’aposta per la Dació en pagament, els referèndums revocatoris per permetre a la ciutadania una participació més directa o la famosa proposta en favor del català a Europa que PSOE i PP no van tenir cap recnça en demostrar una vegada més que no tenen cap inconvenient en impedir el seu ús. Al Congrés ens ho han demostrat sempre impedint que des de la tribuna es pugui parlar en català o en les altres llengües cooficials. A Europa, el raonament és simple:diuen que si l’estat espanyol no ho permet al Congrés, per què ells ho haurien de fer?
El dubte és si a CiU ja li està bé. No sé si haguessin preferit el suport a la llengua o poder atacar els socialistes per les seves mostres d’autoodi. Perquè quan el PSOE va venir a negociar amb Esquerra, vam exigir el vot a una proposta en defensa de la llengua al País Valencià i les Illes, i mira per on, vam aconseguir aprovar-la. CiU ha aprovat la majoria de les seves resolucions, algunes històricament enquistades com el traspàs de beques o el d’hospitals. Però per quin motiu no ha aconseguit arrossegar als socialistes a votar en favor de la llengua?
Juntament amb la proposta en defensa del català a les Illes i al País Valencià, Esquerra també ha aconseguit que s’impulsés la proposta que hem defensat des del grup parlamentari per tal d’impulsar un impost sobre les transaccions bancàries. No podem però celebrar l’aprovació de la dació en pagament o moltes de les mesures en favor de la transparència i l’austeritat on vam poder veure com funciona el rodet parlamentari sense vacil·lació.
En defensa del català, a les Illes, al País Valencià i arreu
Últims llibres
Twitter / X
El Congrés tomba la regulació dels lobbies, que preveia un registre dels grups d’interès i més transparència sobre les seves reunions amb responsables públics. Una regulació que, a més, estava vinculada a 1.500 M€ de fons europeus
Recupereu el tall aquí:
https://ridao.cat/2026/09/entrevista-a-rtve-la-llei-de-lobbies-encara-es-possible/
El TEDH propina una garrotada a la doctrina de la «violència ambiental» de Marchena: no es pot castigar ningú per l’ambient col·lectiu d’una protesta sense una conducta individual atribuïble. Paradoxalment, va servir per la sentència del Procés
https://www.ara.cat/opinio/garrotada-marchena_129_5850532.html
Ayer el Congreso dejó caer la Ley del Gobierno
para regular los lobbies.
Más allá de cuestiones formales (uso del decreto ley), las que interesan al fondo del asunto las puedes encontrar en el👌ensayo de @Joanridao a propósito de 'El caso Sloane'.
En @CineyTirant @Tirant_ESP
"Aquesta sentència fixa un precedent per als tribunals espanyols en el sentit d’impedir-los l'ús de conceptes abstractes per desactivar el dret de manifestació o la desobediència civil pacífica"
L'article de Joan Ridao👇
@Joanridao