2.796 viatgers en sis mesos són els que han fet servir l’AVE entre Toledo i Conca. Des del grup parlamentari manta vegades hem fet notar la irresponsabilitat i megalomania metropolitana de fer arribar l’AVE a cada capital de partit judicial, i sembla que finalment el Ministre Blanco també s’ha vist forçat a admetre que la despesa que suposa és un malbaratament de recursos inassumible. Els governs de PSOE i PP han estat els grans impulsors d’aquesta xarxa radial de tren d’alta velocitat, contrària a tota lògica econòmica i guiada únicament per una concepció centralista que beu d’una nefasta tradició. És ben il•lustratiu en aquest sentit llegir el llibre de Germà Bel, “Espanya, capital París”.
Nosaltres,a diferència dels respectius governs espanyols de torn, sí hem estat sempre per l’austeritat, i sobretot per l’eficàcia i l’eficiència de l’ús de diner públic. La crisi és del sistema financer, però també de model econòmic i de l’ètica governamental. Es demostra en casos escandalosos com el de l’AVE Toledo-Conca, o les autopistes radials de Madrid. En tots aquests casos es van obviar els informes que asseguraven la viabilitat i la sostenibilitat de la futura obra, que també posaven en dubte la utilitat fiscal.
El model radial, que és un model ideològic, es fonamenta en una economia basada en el desenvolupament, el ‘desarrolismo’ que tenyeix tot de falsa riquesa. És una qüestió de prioritats. L’AVE Madrid-Sevilla en 19 anys ha tingut 54 milions de passatgers. Les línies de Rodalies de Barceloa, registren el mateix nombre de viatgers només de gener a juny d’aquest any. L’AVE de Toledo a Conca tenia 9 viatgers diaris de mitjana i a nosaltres ens neguen el tren de la Pobla. I es planteja ara l’autovia A-92 de Màlaga a Sevilla. Però, en canvi, on és el desdoblament de l’N-II?
La prioritat de les infraestructures no és el transport de viatgers, i encara menys –a diferència d’Europa– el de mercaderies, ni tampoc els corredors econòmics naturals, és allò que Aznar proclamava en la seva investidura després de ser elegit per majoria absoluta amb l’aquiescència de CiU, una inversió en AVE (amb els recursos de tots) per a ‘vertebrar’ l’Estat, el seu Estat, ineficaç