Joan Ridao

Bildu: una decisió encertada encara que una flor no faci estiu

No deu haver estat fàcil per als magistrats del TC —i per un ajustat marge— pronunciar-se a favor de Bildu i desfer l’embolicada del Tribunal Suprem, un òrgan judicial participat majoritàriament d’un bloc conservador molt propens a deixar-se seduir per les proclames patriòtiques de la dreta política i mediàtica que imposa la seva llei a la capital d’Espanya. La pressió que exerceixen en aquesta qüestió, com en d’altres, els sectors més retrògrads i conservadors de la societat espanyola pot arribar a ser asfixiant, i la virulència amb què s’expressen —només cal fer un repàs a les portades d’alguns diaris—, angoixant.

Llàstima que aquesta sensibilitat no l’haguessin tinguda amb l’Estatut els mateixos magistrats, abstenint-se de passar impúdicament el ribot —el segon— a un text normatiu votat per la ciutadania, complint una funció per a la que el TC no va ser creat. En canvi, sí era competència del TC manifestar-se sobre un dret fonamental com és la participació política, el sufragi actiu i passiu, peça essencial de qualsevol societat democràtica.

Aquest, i no un altre, era el dret que estava mutilant el TS amb una decisió molt més política que no pas jurídica. Afortunadament, en aquesta ocasió, el TC ha permès —in extremis, això sí— que tota l’esquerra nacional basca pugui ser a les eleccions i confrontar democràticament els seus plantejaments amb les altres forces polítiques.

També és el moment de recordar l’immens error de col•laborar a crear instruments legislatius com la Llei de Partits, tal com va fer CiU, quan estan pensats i formulats únicament i exclusiva amb un propòsit unidireccional i responent a l’estratègia que havia proclamat en el seu dia José María Aznar.

Una flor no fa estiu, però és evident que el TC ha fet un pas per recuperar un mínim de credibilitat i prestigi, tota vegada que s’estalviarà un nou descrèdit si el cas hagués arribat a mans del Tribunal d’Estrasburg i aquest s’hagués pronunciat —com hagués estat previsible— deixant en evidència la parcialitat de la justícia espanyola i dels seus òrgans jurisdiccionals.

Últims llibres

Twitter / X

  • Les sentències del TJUE no són executables directament, per la qual cosa l’amnistia ha de passar per les forques caudines del Tribunal Suprem. En parlo a El País

    Las sentencias del TJUE no son ejecutables directamente, por lo que la amnistía debe pasar por las horcas caudinas del Tribunal Supremo. Hablo de ello en El País

    Luxemburgo ha hablado, pero la causa aún no está cerrada. La amnistía deberá superar ahora las horcas caudinas del Supremo. Tras el aval del TC y del TJUE, cualquier nueva obstrucción nos abocaría a un conflicto institucional de primer orden. Hablo de ello en @el_pais

    Luxemburg ha parlat, però la causa encara no està tancada. L’amnistia haurà de superar ara les forques caudines del Suprem. Després de l’aval del TC i del TJUE, qualsevol nova obstrucció ens abocaria a un conflicte institucional de primer ordre. En parlo a @el_pais

    Veure més