Joan Ridao

Bildu: una decisió encertada encara que una flor no faci estiu

No deu haver estat fàcil per als magistrats del TC —i per un ajustat marge— pronunciar-se a favor de Bildu i desfer l’embolicada del Tribunal Suprem, un òrgan judicial participat majoritàriament d’un bloc conservador molt propens a deixar-se seduir per les proclames patriòtiques de la dreta política i mediàtica que imposa la seva llei a la capital d’Espanya. La pressió que exerceixen en aquesta qüestió, com en d’altres, els sectors més retrògrads i conservadors de la societat espanyola pot arribar a ser asfixiant, i la virulència amb què s’expressen —només cal fer un repàs a les portades d’alguns diaris—, angoixant.

Llàstima que aquesta sensibilitat no l’haguessin tinguda amb l’Estatut els mateixos magistrats, abstenint-se de passar impúdicament el ribot —el segon— a un text normatiu votat per la ciutadania, complint una funció per a la que el TC no va ser creat. En canvi, sí era competència del TC manifestar-se sobre un dret fonamental com és la participació política, el sufragi actiu i passiu, peça essencial de qualsevol societat democràtica.

Aquest, i no un altre, era el dret que estava mutilant el TS amb una decisió molt més política que no pas jurídica. Afortunadament, en aquesta ocasió, el TC ha permès —in extremis, això sí— que tota l’esquerra nacional basca pugui ser a les eleccions i confrontar democràticament els seus plantejaments amb les altres forces polítiques.

També és el moment de recordar l’immens error de col•laborar a crear instruments legislatius com la Llei de Partits, tal com va fer CiU, quan estan pensats i formulats únicament i exclusiva amb un propòsit unidireccional i responent a l’estratègia que havia proclamat en el seu dia José María Aznar.

Una flor no fa estiu, però és evident que el TC ha fet un pas per recuperar un mínim de credibilitat i prestigi, tota vegada que s’estalviarà un nou descrèdit si el cas hagués arribat a mans del Tribunal d’Estrasburg i aquest s’hagués pronunciat —com hagués estat previsible— deixant en evidència la parcialitat de la justícia espanyola i dels seus òrgans jurisdiccionals.

Últims llibres

Twitter / X

  • 🧭 Quins límits i quines oportunitats té avui el dret públic català? Explora-ho al curs Un dret públic català per al segle XXI

    📆 Febrer–juny 2026
    ⏰ Tardes 

    ℹ Més informació: https://acm.cat/formacio/fitxa-formacio/?id=1650

    A La democràcia a Amèrica, Tocqueville deia que als EUA es governa per la llei, no per l'home. 200 anys després, amb Trump, un es pregunta on són els contrapesos que havien de frenar els abusos de poder.

    Ja podeu llegir, en obert, el meu article a l'Ara

    https://ridao.cat/2026/01/nou-article-al-diari-ara-groenlandia-no-esta-en-venda-de-moment/

    "La qüestió és que els EUA volien el petroli veneçolà i ja el tenen, i que de Groenlàndia en desitgen els metalls rars i tenir accés a noves rutes comercials propiciades pel desgel de l’Àrtic", escriu Joan Ridao (@Joanridao)👇

    Veure més