Joan Ridao

1.412 regidors als Països Catalans

La pèrdua de representació a les grans ciutats ha estat un fet en aquestes eleccions municipals. Hem reculat respecte el 2007 i els resultats són contundents. Però també hi ha un fet objectiu que no podem passar per alt. Esquerra suma 1.412 regidors als Països Catalans per 1.595 els anteriors comicis. I aquest és un capital que ja voldrien molts altres i que ens manté clarament com a tercera força política del país en nombre de regidors. No podem obviar i encara menys menystenir haver aconseguit majories absolutes a capitals de comarca com Solsona o Montblanc, dues de les 107 alcaldies que hem aconseguit amb majoria absoluta. I afegim-hi altres capitals com la Bisbal d’Empordà, on Esquerra ha estat la força més votada com en altres 137 municipis. O haver estat segona força en 171 municipis, com Amposta, Sant Vicenç dels Horts, Banyoles, Santa Coloma de Farners, Ripoll o les Borges Blanques.

A les Illes hem passat de 6 a 16 regidors i al País Valencià de 5 a 10. Són xifres modestes encara però significatives per a l’esquerra independentista que ha entrat a ajuntaments com Manacor i Vinaròs. Aquestes dades no poden amagar que hem passat de 334.771 vots el 2007 a 252.979 el 2011, d’un 11,67% al 8,66% al Principat. Ho hem de tenir ben present. Perquè així com hem d’admetre amb rotunditat els mals resultats a les grans ciutats, tampoc no podem deixar de posar en valor els bons resultats de centenars de seccions locals per respecte a la feina feta i a tota la que ens espera. Com també és una dada a tenir en compte haver superat els resultats de les eleccions catalanes de novembre 2010, d’aquells menys de 220.000 vots hem passat a superar els 250.000.

Últims llibres

Twitter / X

  • Nova invectiva resultat de l'activisme judicial del TSJC contra el model de conjunció lingüística a l'escola catalana. Novament utilitza qualsevol escletxa: ara un decret que desplega una llei de consens (2022), recorreguda al TC pel mateix TSJC i sense esperar la sentència!

    @3CatInfo Nova invectiva resultat de l'activisme judicial del TSJC contra el model de conjunció lingüística a l'escola catalana. Novament utilitza qualsevol escletxa: ara un decret que desplega una llei de consens (2022), recorreguda al TC pel mateix TSJC i sense esperar la sentència!

    Aquesta setmana vaig comparèixer al Parlament de Navarra per parlar sobre la reforma de la LORAFNA. Crec que és una oportunitat per actualitzar l’autogovern, reforçar drets, institucions i competències, i adequar el règim foral als reptes actuals

    https://ridao.cat/2026/03/compareixenca-a-la-ponencia-destudi-per-a-lactualitzacio-de-la-lorafna/

    El reglamento de retorno entierra cualquier esperanza sobre el modelo migratorio europeo
    La Eurocámara ratifica con los votos conservadores y ultras la creación de centros de deportación en terceros países a través de @el_pais

    Veure més