L’accident nuclear del Japó ha tornat a agafar amb el pas canviat el Govern de Zapatero, molt donat a la improvisació, tant com acostumats ens tenen a canviar de criteri i d’opinió en funció de la direcció del vent. En plena crisi energètica en l’àmbit global i en plena revisió en l’àmbit mundial de l’activitat nuclear pel que fa a la manca de seguretat, Zapatero torna a vacil•lar quan encara tenim present la pròrroga -contravenint una promesa electoral- que va concedir a la central nuclear de Garoña que va tenir, un cop més, el suport entusiasta de CiU.
Quan a països com Alemanya s’ha reaccionat amb celeritat, a Espanya es segueix sense definir què volen ser quan siguin grans. I és que després de l’accident del Japó el Govern espanyol no ha fixat encara un calendari raonable per determinar el tancament de les centrals nuclears, ni planteja ni planifica cap alternativa seriosa.
L’actual conjuntura de rellançament de l’energia nuclear que tornava a fer-se sentir amb força, el desastre de Fukushima torna a posar dramàticament de manifest el que ja sabíem però que alguns es negaven tossudament a admetre. L’energia nuclear ni és una energia barata, ni és neta, ni molt menys és segura. Per aquest motiu clama el cel que el Govern del PSOE segueixi sense prendre decisions o les que ajorni en funció d’expectatives electorals. Urgeix un calendari raonable per al tancament de les centrals nuclears, més seguretat i una política energètica estructural; no mesures pal•liatives de nul recorregut.
El ministre d’Indústria, Miguel Sebastián, em confirmava que a l’octubre les centrals nuclears espanyoles faran les proves d’estrès o esforç fixades per la Unió Europea. És el mínim que calia esperar. Però tanmateix, és insuficient sinó es revisen els procediments, les instal•lacions i, sobretot, els radis de seguretat. L’experiència ens demostra que el perímetre de seguretat ha d’anar més enllà dels 10 km i ha d’arribar necessàriament als 30 km com al Japó.
I no podem oblidar que segueix pesant sobre l’Ebre l’amenaça d’un cementiri de residus nuclears. Aquest territori ja ha pagat amb escreix un peatge solidari i seguir concentrant-hi instal•lacions d’aquesta mena és profundament injust. Però el Govern espanyol, per un simple càlcul electoralista i per enèsima vegada, ha ajornat aquesta decisió per a després del 22 de maig per no contaminar les eleccions municipals, sobretot a les Terres de l’Ebre. Així no es pot seguir, hi ha uns compromisos ferms que cal complir. No podem seguir amb la política del qui dia passa any empeny. Com no val a passar per alt la posició expressada pel Parlament de Catalunya davant el cementiri nuclear, n’ha de prendre bona nota el Govern de l’Estat però també tots els partits catalans incorporant aquest compromís expressat en seu parlamentària als seus respectius programes electorals.
