Aquesta setmana, el Congrés dels Diputats ha valorat la possible incompatibilitat de Josep- Antoni Duran i Lleida com a Portaveu de CiU en el Congrés i com a President de la comissió bilateral, de traspassos, d’afers econòmics i financers, i d’inversions i infraestructures de la Generalitat de Catalunya.
Com es pot comprovar en el Diari de Sessions, jo vaig demanar la votació separada de totes les possibles incompatibilitats de diputats que s’hi votaven. Entenia que cada cas era diferent i que mereixia un vot diferenciat, és a dir, que no era el mateix cas el de l’ex-Ministre Moratinos –que fa campanya per ser Director General de la FAO- que el de Duran i Lleida, que serà alhora representant de CiU i del Govern català a Madrid.
I, efectivament, a la llum de les votacions tots els casos no eren iguals perquè no va haver-hi cap dictamen que obtingués el mateix resultat que un altre.
Duran i Lleida, però, s’ha molestat molt amb mi per demanar una votació separada, que segons ell només vaig demanar per al seu cas. Reitero que no va ser així i em temo que el seu malestar prové de que el seu dictamen va quedar en evidència en ser el més qüestionat amb 23 vots en contra i 45 abstencions.
Entre aquests vots en contra estaven els del nostre Grup Parlamentari a Madrid. Perquè més enllà de possibles incompatibilitats des d’un punt de vista jurídic, considerem que no és oportú que el Portaveu del Grup Parlamentari de CiU a Madrid sigui també representant de l’Executiu català davant el Govern espanyol, confonent d’aquesta manera –com ja van fer sovint durant 23 anys- el partit amb la institució. Institució que ha de representar a tota la ciutadania catalana.
D’altra banda, aquesta coincidència de càrrecs podria confondre, sinó afavorir, que les negociacions pròpies de la Generalitat es barregessin amb negociacions pròpies del Grup Parlamentari de CiU i que, per exemple, una negociació bilateral fos condicionada per aconseguir un suposat benefici partidista. En aquest sentit, tinc present la famosa foto de Mas amb Zapatero d’ara fa 5 anys, atorgant-se el primer una responsabilitat que li corresponia al Parlament de Catalunya i, crec, que per interessos més partidistes que nacionals. Si això ho van fer estant a l’oposició, què no faran estant al Govern?
Aquests van ser els arguments que feren que el nostre Grup votés en contra de la compatibilitat de Duran i Lleida. I que vull subratllar que m’hagués agradat que s’hagués resolt internament al Parlament de Catalunya i no pas a l’espanyol.
Duran i Lleida, però, sembla que s’ha enfadat i, perdent els papers, ha recorregut a l’insult i a les falses insinuacions, tot deixant caure que sóc membre de la Comissió de traspassos. Haig de dir que no ho sóc. I si ho vaig ser durant un temps va ser perquè es va pactar que tots els ponents de l’Estatut en fossin membres durant un temps. També ho van ser Francesc Homs, Núria de Gispert, Jaume Bosch o Lídia Santos.
