Esquerra ha votat en contra de la Llei Sinde i ho hem fet perquè aquesta llei és una nyap. Busca només posar un pegat a una Llei de Propietat Intel lectual feta amb mentalitat del segle XX i buscant solucionar problemes del segle XXI. A més a més, neix sabent que no serà la solució.
S’ha de reconèixer que sí que hi ha un problema i que s’ha de protegir la producció intel•lectual, els drets d’autor. Esquerra no està en contra d’aquests, però no es poden impulsar lleis discrecionals, per exemple el cànon digital, i també lleis que busquen atacar l’arrel del problema, com la Llei Sinde. Una llei però que no serà la solució perquè comportarà el joc de el gat i el ratolí entre els gestors de drets i les pàgines de faciliten l’accés a sèries o pel lícules.
Esquerra ha defensat la reforma de la Llei de propietat, però no com una simple puntada endavant, sinó perquè cal una reforma profunda de la llei de propietat intel•lectual que tingui en compte la complexitat de les descàrregues i els reptes que suposa internet i la constant evolució de la tecnologia vinculada. Una reforma que parli i toqui tots els camps i actors. També operadores, obres amb accés universal o per posar un exemple: plantejar si una obra amb ajudes públiques ha de tenir els mateixos anys de Copyright que una obra que no ha rebut diners públics. Una reforma real de la propietat intel•lectual que permeti buscar solucions, no respondre només a la demanda de grups de pressió i que sí que escolti a tothom.
