Joan Ridao

Competir en igualtat de condicions

Avui en dia els aeroports són alguna cosa més que una infraestructura de transport, són un autèntic factor i un element de desenvolupament econòmic de primer ordre, de dinamització també d’un territori. El seu impacte s’arriba a estimar entre el 2 i el 3 per cent del PIB i suposa la creació de 3.000 llocs de treball directes per cada milió de passatgers, cosa que en el cas de Catalunya vindria a suposar 120.000 llocs de treball i un impacte econòmic equivalent a 4.000 milions d’ euros l’any.

El model de gestió aeroportuari espanyol històricament -el que es va forjar l’any 1990 amb la creació d’AENA- es basava en la creació d’un ens com AENA que exercia la funció de gestor aeroportuari i de proveïdor de serveis. Aquest és un model de gestió fortament centralitzada, quan el que avui funciona al món són fórmules diverses, normalment aeroports que actuen i operen com autèntiques empreses que competeixen entre si i que a més estan gestionades amb una forta participació dels diferents ens territorials amb diferents fórmules, amb capital públic, amb capital privat i amb la participació fins i tot d’institucions econòmiques però amb un paper determinant dels ens territorials .

A més de que els aeroports competeixen entre si, no formen xarxa entre ells. L’estructura en xarxa que només existeix a Espanya es basa en una concepció dels aeroports o de la gestió aeroportuària com un servei de caràcter universal quan curiosament hi ha altres serveis públics com la sanitat o l’educació que també són de caràcter universal però que no funcionen en xarxa. AENA sorgeix històricament com una eina diria fins i tot ideològica per ordenar el poder polític a nivell territorial. És un instrument de primer nivell per articular l’Estat espanyol i sobretot, insisteixo, per potenciar un únic aeroport com és Madrid-Barajas i per connectar Madrid com una autèntica megalòpolis peninsular. En segon lloc perquè el sistema totalment centralitzat va associat a una gran opacitat i una falta de transparència pel que fa a la seva situació financera.

La discussió sobre el nou model de gestió aeroportuari que s’ha vingut escoltat s’ha saldat de moment amb un Reial decret llei d’actuacions en l’àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per fomentar la inversió i la creació d’ocupació aprovat de forma urgent el passat mes de desembre. La proposta té principalment dues funcions: la primera és la separació de les funcions de navegació aèria de les quals són pròpiament de gestió aeroportuària, La segona és que el nou model de gestió a partir de la privatització parcial del mateix fins a un 49 per cent.

És per tot això que aquest dimarts defensarem una moció que reclama un model descentralitzat per a l’aeroport del Prat.

Últims llibres

Twitter / X

  • 🚨El nuevo modelo de financiación parece abandonar el principio de «ordinalidad», que garantiza que ninguna comunidad quede peor respecto a otras tras la redistribución. Esto pone en riesgo que se reconozca la singularidad de Cataluña y complica la equidad
    https://ridao.cat/2025/10/eje-ordinalidad/

    L’ordinalitat no és un caprici: és la garantia que la solidaritat no acabi penalitzant qui més aporta.

    Això és el que està en risc ara mateix 👇
    https://ridao.cat/2025/10/eje-ordinalidad/

    Hacienda prepara un modelo que se aparta del principio de ordinalidad y eso complica el encaje singular de Cataluña. Lo argumento en mi artículo de hoy

    👉 https://ridao.cat/2025/10/eje-ordinalidad/

    Ser funcionari aquí vol dir poder atendre en català. Les resolucions que en rebaixen el requisit ignoren quina és la llengua feble.

    Ho explico al @diariARA, en un article ja disponible al meu blog

    👉 https://ridao.cat/2025/10/article-al-diari-ara/

    Veure més