Esquerra ha portat aquest dimarts al Congrés un moció sobre energia nuclear. Una proposta que partia d’una base realista, plantejar un calendari de tancament programat de les actuals centrals i el disseny clar d’una estratègia clara de millora de l’eficiència i l’estalvi energètic, junt amb un suport decidit de les energies renovables. És a dir, es proposava no començar la casa per la teulada. Es deia que primer es conegui el calendari i després buscar solucions per tots els residus.
Reclamàvem també primer decidir el règim regulador dels preus, decidir la vida útil actual de les centrals i, finalment, decidir què es fa amb els residus generats. Perquè precisament parlant de residus, ningú sap què fer de forma clara i encertada amb uns residus que es mantindran radiotòxics durant centenars de milers d’anys.
Buscar una solució als actuals residus, si cal un emplaçament idoni de l’ATC en funció de la durada de la vida de les actuals centrals, i no fent pagar a les comarques que ja estan altament nuclearitzades.
La moció però no ha tirat endavant ràcies als vots de PP, PSOE, CiU i PNB. Ni el PSC ni CiU van optar tan sols per votar de manera separada i donar suport a al punt que l’ATC no s’ubiqui a Ascó o a Zarra. Que faran l’endemà del 28N? Potser el vot de dimarts és simptomàtic.