El proper diumenge podem continuar amb el progrés nacional dels darrers 7 anys, podem seguir pujant esglaons o bé recular i tornar a l’oasi de les aigües encantades de la sociovergencia, amb receptes que van quedar enterrades per l’esperit del 10J. És a dir, tornar al peix al cove, a la pedagogia pensant que el problema és que no ens coneixen i tornar al fer negoci amb partits lligats de peus i mans no defensant el país.
Això en el millor dels casos, perquè també podem trobar-nos que l’àrbitre polític sigui la dreta espanyola més antisocial, autoritària, rabiosament classista. Aquesta ‘brigada de la porra’ que igual persegueix el català amb el TC, els gitanos via dítpic o dispara contra independentistes en videojocs. I a més a més, hi ha qui vol convidar a jugar el partit a aquell que sempre que no li agrada el resultat punxa la pilota.
Per seguir avançant doncs, cal una Esquerra forta, com la del 2003 i el 2006, cal seguir el fil roig d’Esquerra Republicana. Fa 7 anys vam apostar per l’alternança democràtica, el gir social i nacional i per ampliar la base social del catalanisme. Ningú ens pot negar que hem complert. Hem sacsejat la relació Catalunya-Espanya, hem governat amb determinació i fermesa, amb una idea de futur, buscant la cohesió social i territorial i sense sectarisme.
És per tot això, que el 28 Esquerra ha de seguir sent determinat, no volem gratitud, volem construir un nou ordre social i econòmic més just, no podem tirar ni un euro enrere. Perquè Catalunya decideix el seu futur de manera democràtica i a les urnes, i hem de resoldre un dilema, o continuem amb la via autonomista, o apostem per fer un salt. No cal dir que el salt és Esquerra
