No podem enganyar ningú. La nit electoral de diumenge va ser una nit electoral trista. Els resultats electorals d’Esquerra a les eleccions de 28 de novembre de 2010 han estat dolents, ha estat una nit electoral trista per al partit de Macià i Companys perquè el PP s’ha convertit en la tercera força política del país i CiU ha aconseguit una folgada majoria.
Abans que res, però, s’ha d’agrair el suport dels 220.000 votants i l’esforç de tots els militants i simpatitzants en aquesta campanya. Un cop dit això, hem de tenir clar que el context de crisi econòmica no ha estat aliè als resultats electorals. Esquerra ha estat en el punt de mira de totes les crítiques contra el Govern i a això cal afegir-hi l’efecte mimètic que s’ha produït a tota Europa: amb una reculada generalitzada de les forces de Govern. La crisi econòmica ha permès a tota Europa la irrupció d’un populisme de dretes amb eslògans fàcils per plantejar respostes inviables a temes complexos. Un tsunami de dretes que ha provocat que les forces d’esquerra al Parlament de Catalunya tinguin la representació més dèbil dels darrers trenta anys.
El 28N també tenia en el rerefons la reedició d’un Govern catalanista i d’esquerres, presidit per José Montilla, que no ha estat entès per bona part de l’electorat i que va propiciar ja un agre Congrés Nacional que ha acabat per passar factura i que ha projectat una imatge de picabaralla i de divisió interna.
I Finalment, hem patit la diversificació de l’oferta independentista, fet que ha contribuït a accentuar la reculada electoral. Tot i així, el gruix de votants d’anteriors comicis han optat per CiU,en bona mesura exercint un vot antitripartit, o per abstenir-se.
Davant to això, Esquerra ha de començar a sumar i continuar en la mateixa línia política però modificant alguns elements. Es treballa ara en l’elaboració d’un document que articuli una proposta per fixar el full de ruta pels propers mesos, que es portarà al Consell Nacional que Esquerra celebrarà el proper 18 de desembre.
I tinguem clar que, per primera vegada en democràcia, Esquerra podrà fer oposició amb cultura de govern, un actiu a tenir en compte, i haurà d’assumir una actitud positiva i responsable davant una conjuntura política i econòmica difícil i complexa.