Aquest matí he preguntat a Zapatero en la sessió de control al Congrés. Durant la meva intervenció li he preguntat al president del Govern espanyol per què no fa un favor a tothom i rectifica la seva política econòmica, començant per descongelar les pensions.
Cal retificar, començamt per uns pressupostos que són una nova retallada, els menys socials dels darrers anys i que encara que defensi el contrari, torna a congelar pensions a 6 milions de pensionistes, redueix partides de dependència un 5’3%, baixa la protecció familiar un 9%, fulmina el fons d’immigració, que passa en dos anys de 200 a 60 milions i baixa un 8% les partides d’educació i sanitat per, a més a més tornar a càrrega amb les pensions que generen inquietud i por a l’ajustament.
Li hem dit que no hi ha cap designi irreversible que li impedeixi rectificar. Fa un any l’únic intel•ligible de la seva política social i econòmica era el manteniment de la protecció social, i ara acaben de donar una frenada tan abrupte i tan sec que han acabat fent saltar les peces del nostre precari estat del benestar.
Li hem reclamat a Zapatero que canviï la seva política perquè no hi ha millor missatge de confiança per als seus socis europeus i per als mercats que el cessament del malestar social, que va creixent, com es va expressar fa pocs dies en una vaga general. Però a més a més se li ha dit que hi ha alternatives. Perquè el que beneficia a l’interès general no és sempre el que beneficia els mercats, com diu la dreta. Per què retallar la despesa social i no la despesa improductiu? Per què no aprimar l’Administració? Per què retallar la despesa productiva en inversió o en infraestructures, que és un factor de creixement? Per què no afrontar amb valentia la lluita contra el frau fiscal i contra l’economia submergida?