La mirada esbiaixada (i interessada)

A Madrid acostumen a haver-hi dos tòpics que surten de manera regular. El primer és la despesa de les comunitats autònomes, i aquesta imatge entre un Estat protector, bo i que fa les coses ben fetes; i unes comunitats que malgasten i són els grans culpables del dèficit públic. Un exemple, el governador del Banc d’Espanya dimarts a la comissió de pressupostos. No cal dir que quan es fa aquesta afirmació mai es recorda el percentatge que té l’Estat de dèficit, un estat que ha traspassat competències però no s’ha aprimat. Quin és el dèficit de les comunitats i quin el dels ajuntaments.

El segon dels temes recurrents és parlar de la reforma del sistema electoral, tal com va passar fa pocs dies al Congrés. Però sempre que surt aquest debat també és per tal de recordar que alguns partits necessiten menys vots per tenir representativitat que d’altres, i mirar cap a Catalunya i Euskadi. Tenen raó, en part, qui diu que el sistema no és just, però no són PSOE i PP els grans beneficiats, i d’aquí que no s’aposti per una reforma de la llei.

En aquest cas, ningú fins ara s’ha atrevit seriosament a definir a través d’un debat en condicions inequívocament democràtiques una de les peces més essencials de qualsevol sistema polític. L’actual sistema beneficia de forma extraordinària als dos grans partits, tothom ho sap i és profecia i, en conseqüència, és tremendament injust amb tots els altres o amb gairebé tots els altres. És la injustícia d’un sistema clarament desproporcional, poc representatiu i poc igualitari i condueix de manera perversa i negativa a una extrema polarització política molt superior a la que existeix en la nostra societat real. Però el que projecta l’actual model és lamentablement un empat infinit entre PP i PSOE que provoca per tant una atmosfera en molts moments gairebé irrespirable.

Dos tòpics, basats en una mirada sempre esbiaixada, que intenten però aconseguir una mirada centralista, acusant de tots els mals a les comunitats i pensades sobretot des d’una visió jacobina, contrària a qualsevol tipus de descentralització, i de pèrdua de poder de l’Estat

Deixa un comentari