Ahir a Esquerra varem entrar l’esmena a la totalitat als Pressupostos Generals de l’Estat pel 2011. Aquests pressupostos són un pastel cuinat amb tres ingredients que li donen molt mal sabor: són els menys socials en anys, no serveixen per canviar el model productiu i no compleixen amb Catalunya, sobretot quan es parla d’inversions en infraestructures. Aquests són els pressupostos de la resignació, només serveixen per pagar l’atur i l’interès del deute alhora que són la mostra d’un govern superat que fa allò que li manen des de fora.
L’única cosa positiva que tenen els pressupostos, si és que es pot destacar un punt positiu, és que el Govern assumeix per primer cop la crisi econòmica, però són igualment irreals. Les males en són moltes. Començant perquè participen de l’obsessió del Govern per aconseguir objectius d’estabilitat pressupostària, suposen una retallada draconiana perquè congela les pensions i retalla partides en dependència, immigració i protecció familiar.
A més a més, la inversió pública baixa un 30%, quan se sap que és un factor de dinamització immediata per a la creació d’ocupació i no destina res per millorar l’actual model productiu, ni per a fer un canvi amb partides, per exemple, d’I+D. A més a més, renuncia a millorar la base fiscal actual i demostren la resignació del Govern a l’espera de que la locomotora europea tiri endavant, fent allò que planteja el directori europeu, i sense plantejar alternatives.
