Aquest dijous la Llei d’Economia Sostenible ha començat el seu camí per a l’aprovació definitiva després que PSOE, CC i PNB hagin tirat enrere totes les esmenes a la totalitat. Aquesta havia de ser la llei que permetés la sortida de la crisis. El projecte de llei va entrar al registre de la cambra el passat 30 de març, en un context en què les turbulències dels mercats internacionals, sobretot els de deute públic, no havien doblegat el nul afany reformista del govern espanyol. Però el projecte s’ha convertit en un enorme calaix de sastre, una singular llei d’acompanyament de pressupostos on hi caben des de promeses electorals fins a compromisos adquirits.
A aquestes alçades el projecte està desvirtuat i és gairebé prescindible, perquè si l’objectiu de la LES era reunir en un únic text normatiu les reformes que configuren un nou model de creixement econòmic i un nou patró productiu, el govern ha començat algunes reformes, a més a més equivocades, que converteixi la llei en una ambició poc profunda.
La Llei constitueix un conjunt de mesures que no crearan ocupació i resulta clarament insuficient per tal d’aconseguir un creixement sostingut que permeti passar de la totxana a l’ordinador. No sé si el Govern espanyol sap que sostenible és allò que genera iguals recursos que els que consumeix, que crea riquesa sense minvar la ja existent. Des d’Esquerra hem fet més de 170 esmenes, però la nul·la voluntat del Govern espanyol a millorar aquesta llei ha fet que finalment optessim per recolzar l’esmena a la totalitat. La manca de voluntat política per negociar i l’intent de fer-nos fer un acte de fe per tal de votar en contra de les esmenes a la totalitat no han servit. Ja no es poden fer actes de fe amb Zapatero.
Entre les millores que s’han proposatn, aconseguir protegir l’entorn natural i recuperar espais, fer reformes processals per agilitzar el funcionament de la justícia; propostes de fiscalitat, i un escàs impuls a la innovació i la competitivitat, entre d’altres mancances.
Entre les nostres propostes, defensar el foment de les activitats d’I+D+i, introduir un règim sancionador administratiu per als casos d’incompliments de la llei de morositat, similar al previst en el Codi de Consum, i la reserva d’un 20 per cent de contractes públics a les petites i mitjanes empreses.
Fer servir la LES per establir un règim de retribució dels alts càrrecs de les entitats acollides al Fons de Reestructuració i Ordenació Bancària (FROB), d’acord amb les polítiques d’austeritat i que contempli la simplificació i reducció de l’Administració General de l’Estat i el sector públic estatal per adequar al sistema autonòmic.
Que s’elimini la Llei Sinde i per tant que es faci una llei de propietat intel•lectual on es respectin els drets dels autors i creadors, però també dels usuaris d’internet o mesures per una fiscalitat progressiva on pagui més qui més té són altres propostes fetes a una LES que havia de canviar el curs econòmic de l’Estat i acabarà recuperant la figura de la Llei d’acompanyament als pressupostos, només.
