Joan Ridao

Exigim el manteniment de les infraestructures vitals per Catalunya

El ministre de Foment, José Blanco, va comparèixer ahir a la tarda al Congrés dels Diputats per explicar la reformulació de la retallada en infraestructures que va proposar fa un mes. Com a portaveu d’Esquerra vaig reclamar-li el manteniment de les infraestructures vitals per a Catalunya, que aclareixi com queden afectades l’A27, l’A14 i l’A2 i quina repercussió tindrà en el compliment de la Disposició Addicional Tercera, que pretenia corregir la marginació històrica d’inversió al nostre país i preveia que l’any 2010 s’invertissin 4.400 milions. Em pregunto on estan aquests diners, perquè a més resulta que si el Pla d’austeritat del govern ha de coincidir amb els anys d’inversions a Catalunya, els números no ens surten… Tot i que Blanco va respondre que es complirà amb escreix el 18%, cal que es concreti comptablement per escrit, perquè l’any passat també van dir el mateix i encara ens deuen mil milions d’euros.

Cal recordar que Catalunya és una de les grans damnificades per la retallada d’inversió en infraestructures, ja que afecta a projectes estratègics vitals. I no ho diem nosaltres sols, el mateix conseller de Política Territorial ho va afirmar tot fent palès que no hi havia hagut consens amb la Generalitat i que la retallada va ser unilateral per part del govern espanyol.

Esquerra no està d’acord en retallar ara mateix la despesa pública productiva. I menys en obra pública, ja que és el sector que podria assumir una part dels desocupats per la punxada de la bombolla immobiliària. A més, l’obra pública serveix per reactivar l’ocupació i l’economia. En aquest cas, les pèrdues d’ocupació es situen entre 75.000 i 100.000. I nosaltres preferiríem que es paguessin salaris a subsidis d’atur. I més si tenim en compte que el retorn fiscal del 0’6 per euro.

Si es fan retallades, caldrà veure quins tipus de retallades i aquí hem de posar en qüestió el model radial centralista en que totes les comunicacions neixen i moren a Madrid. De fet, aquest model és el que ha fet que 20 anys després de la posada en marxa del primer projecte d’AVE, aquest encara no hagi arribat a la frontera francesa, ni comuniqui tot l’eix mediterrani amb el Marroc i Europa.

Últims llibres

Twitter / X

  • Lamento profundament la mort de Xosé Manuel Beiras, figura clau del nacionalisme gallec i responsable de convertir-lo en un actor polític rellevant.

    Va ser teòric i impulsor d’un galleguisme que no només no era subsidiari de l’espanyolisme -herència del franquisme- sinó que s’hi

    Ya puede leerse en abierto en mi blog el artículo que publiqué en @el_pais sobre la amnistía y la resistencia del Supremo a aplicarla. Los acontecimientos se han precipitado: el TC ha fijado doctrina y ya se han levantado las órdenes de detención (1/2)

    https://ridao.cat/2026/10/article-a-el-pais-amnistia-punto-final/

    @el_pais És un primer efecte d’una decisió que desautoritza les interpretacions amb què el Suprem havia anat esquivant l’amnistia. Falta culminar-ne l’aplicació, però el camí per posar fi a un llarg tràngol judicial, marcat pels presos polítics i els exiliats, és avui molt més clar (2/2)

    Ja es pot llegir en obert al meu blog l’article que vaig publicar a @el_pais sobre l’amnistia i la resistència del Suprem a aplicar-la. Els esdeveniments s’han precipitat: el TC ha fixat doctrina i ja s’han aixecat les ordres de detenció (1/2)

    https://ridao.cat/2026/10/article-a-el-pais-amnistia-punto-final/

    Veure més