La sociovergència torna i ha irromput amb força en la campanya; no només perquè es donin el bec CiU i PSC. Corbacho ja ha dit que no li importaria un govern PSC-CiU amb Montilla de president, la manera de dir de forma més subtil, que també enterrés l’esperit del 10 de juliol, fugint com del dimoni de la possibilitat que les eleccions suposin un canvi de paradigma que superi l’autonomisme i situï el dret a decidir a l’agenda. De fet, tant socialistes com convergents voldrien tornar a la Catalunya de les aigües estancades de fa anys.
És per això que l’autèntic dilema de les eleccions serà: sociovergència o independència. Noméscql veure a Mas en el seu discurs d’ahir. Que en ple segle XXI algú digui que anirà abans la nació feta i dreta que un estat del benestar és un discurs molt tronat. S’ha demostrat que la millor manera de relligar la nació és tenir un estat.
I de Mas a Montilla. El president Montilla va utilitzar el missatge institucional per a deslegitimar l’opció independentista i, fins i tot, qüestionar el dret democràtic a decidir, que és el principi de la democràcia per excel·lència. No entenc per què tanta por a què la gent parli? Per què això fractura? La unitat i la cohesió civil no està en qüestió després de 7 anys de govern d’esquerres que ha servit per ampliar la base del catalanisme.
Un missatge institucional no és el lloc ni el moment adequat per fer un discurs partidista, sinó que el president, en nom de la institució, ha de buscar el comú denominador, allò que ens uneix i no el que ens separa. Tot plegat és un símptoma del replegament ideològic del PSC que intenta tornar a la cleda del PSOE, al refugi de l’electorat tradicional. Llàstima que això ho faci després de 7 anys en què s’ha incrementat la base social de catalanisme i el PSC es trobi en condicions de disputar electorat de CiU
Aquest fet deixa camp per córrer a Esquerra. Apel·lo a la gent que no li agrada l’ara no toca i que no vol passos enrere. És legítim que el PSC descarti aliances amb Esquerra perquè plantegem un referèndum però la història ha demostrat que si Esquerra és forta arrossega a la resta, és una palanca de canvi, si no fos per Esquerra encara seriem en l’oasi d’aigües estancades de la sociovergència. Si Esquerra és forta, ni PSC ni CiU podran evitar que es faci un referèndum.