Joan Ridao

Exigim el manteniment de les infraestructures vitals per Catalunya

El ministre de Foment, José Blanco, va comparèixer ahir a la tarda al Congrés dels Diputats per explicar la reformulació de la retallada en infraestructures que va proposar fa un mes. Com a portaveu d’Esquerra vaig reclamar-li el manteniment de les infraestructures vitals per a Catalunya, que aclareixi com queden afectades l’A27, l’A14 i l’A2 i quina repercussió tindrà en el compliment de la Disposició Addicional Tercera, que pretenia corregir la marginació històrica d’inversió al nostre país i preveia que l’any 2010 s’invertissin 4.400 milions. Em pregunto on estan aquests diners, perquè a més resulta que si el Pla d’austeritat del govern ha de coincidir amb els anys d’inversions a Catalunya, els números no ens surten… Tot i que Blanco va respondre que es complirà amb escreix el 18%, cal que es concreti comptablement per escrit, perquè l’any passat també van dir el mateix i encara ens deuen mil milions d’euros.

Cal recordar que Catalunya és una de les grans damnificades per la retallada d’inversió en infraestructures, ja que afecta a projectes estratègics vitals. I no ho diem nosaltres sols, el mateix conseller de Política Territorial ho va afirmar tot fent palès que no hi havia hagut consens amb la Generalitat i que la retallada va ser unilateral per part del govern espanyol.

Esquerra no està d’acord en retallar ara mateix la despesa pública productiva. I menys en obra pública, ja que és el sector que podria assumir una part dels desocupats per la punxada de la bombolla immobiliària. A més, l’obra pública serveix per reactivar l’ocupació i l’economia. En aquest cas, les pèrdues d’ocupació es situen entre 75.000 i 100.000. I nosaltres preferiríem que es paguessin salaris a subsidis d’atur. I més si tenim en compte que el retorn fiscal del 0’6 per euro.

Si es fan retallades, caldrà veure quins tipus de retallades i aquí hem de posar en qüestió el model radial centralista en que totes les comunicacions neixen i moren a Madrid. De fet, aquest model és el que ha fet que 20 anys després de la posada en marxa del primer projecte d’AVE, aquest encara no hagi arribat a la frontera francesa, ni comuniqui tot l’eix mediterrani amb el Marroc i Europa.

Últims llibres

Twitter / X

  • 💬 El debat sobre llengua, poder i institucions també és dret públic. Inscriu-te al curs Un dret públic català per al segle XXI

    🗓️ 4/02–17/06/2026
    ⏰ 16–18.30 h 

    ℹ Més informació: https://acm.cat/formacio/fitxa-formacio/?id=1650

    🧭 Quins límits i quines oportunitats té avui el dret públic català? Explora-ho al curs Un dret públic català per al segle XXI

    📆 Febrer–juny 2026
    ⏰ Tardes 

    ℹ Més informació: https://acm.cat/formacio/fitxa-formacio/?id=1650

    A La democràcia a Amèrica, Tocqueville deia que als EUA es governa per la llei, no per l'home. 200 anys després, amb Trump, un es pregunta on són els contrapesos que havien de frenar els abusos de poder.

    Ja podeu llegir, en obert, el meu article a l'Ara

    https://ridao.cat/2026/01/nou-article-al-diari-ara-groenlandia-no-esta-en-venda-de-moment/

    "La qüestió és que els EUA volien el petroli veneçolà i ja el tenen, i que de Groenlàndia en desitgen els metalls rars i tenir accés a noves rutes comercials propiciades pel desgel de l’Àrtic", escriu Joan Ridao (@Joanridao)👇

    Veure més