L’evidència del fracàs de la via estatutària ha de portar a concebre les properes eleccions al Parlament de Catalunya com un autèntic referèndum sobre la viabilitat de l’Estat de les autonomies. Estem en un moment en què és més necessari que mai construir un nou estat perquè l’encaix entre Catalunya i Espanya no és possible,no hi ha projecte de vida en comú possible ni pedagogia possible i més ara, en un moment en què una part del catalanisme, com Duran i Lleida, planteja obertament anar de la mà de la dreta espanyola, autoritària, antisocial i centralista.
Amb l’hortizó d’una sentència de l’Estaut catastròfica, cal que catalanisme polític redireccioni la seva brúixola i planti cara després que els partits espanyols ens hagin fet fora del pacte constitucional i ja no sigui possible concebre un projecte polític a cavall d’una dreta espanyola rabiosament centralista i una esquerra incapaç d’acceptar un encaix federal a Espanya.
Davant tot això, no s’ha d’allargar el debat al voltant de la renovació del Tribunal Constitucional, perquè canviar el botxí només suposarà allargar el problema i que es deixi enrere intenar evitar que la bomba del TC ens esclati abans de les eleccions al Parlament.
Ha arribat l’hora de triar entre l’immobilisme i transició; transició que no passa per acceptar l’status quo actual, com fan altres partits. No se’ns pot demanar més actes de fe, no se’ns pot demanar que callem i resem. És el moment de dir prou, de donar un cop de puny sobre la taula i posar el dret a decidir a l’agenda política. I aquest és un procés inaturable. Un torrent no s’atura amb una espasa.
——————————————————————————–
