El Congrés dels Diputats ha aprovat els Decrets-Llei generats de les negociacions de Zurbano. Després de mesos donant voltes, s’ha demostrat que el Govern espanyol no volia un acord, que hagués estat desitjable, per enviar un missatge que tots els partits i el govern estem compromesos amb la sortida de la crisis a base de propostes i diàleg, encara que fos fent en un mes, el que no s’havia fet en dos anys. Però el que volia era una foto, resguardant-se en mesures positives i oportunes, però netament insuficients.
Cal dir que no ha estat un pacte d’Estat, ja que ni s’ha comptat amb els agents socials i econòmics, ni amb les comunitats autònomes, ni tampoc existeix un pacte de Zurbano, el resultat final és un que el govern aprova dos decrets-llei. Per aquest viatge, no calien aquestes alforges, podria haver-ho aprovat en solitari. En tot cas, les propostes no estan malament perquè contenen mesures positives i oportunes que no faran cap mal però ni se sortirà de la crisis, ni farem canviar el model de creixement econòmic.
El Decret-Llei conté quatre propostes d’Esquerra: la reforma de la Llei de contractes de l’Administració pública, per a continuar contractant empreses sotmeses a procediment concursal, si no existeix lesió de l’interès públic; la simplificació de tràmits i requeriments documentals en operacions vinculades; la deducció d’obres de rehabilitació en l’IRPF; i en coincidència amb d’altres grups, l’elevació del llistó d’imbargabilitat en els supòsits d’execució hipotecària.
També es poden destacar mesurres com la reducció de l’IVA de rehabilitació que pot evitar el col•lapse de la construcció i les línies de crèdit ICO , però pel camí es queden moltes propostes que no han estat considerades i que tenen molt a veure amb els desajustaments acumulats durant la fase alcista per atacar les debilitats estructurals i competitives com el retard en I+D+I, els mercats ineficients de treball i energia, les reformes del sector públic o del sistema financer. Pot servir per alguna cosa, però ni aporta un canvi de model productiu i mesures per fer canvis estructurals, ni seran aquestes mesures les que faran que se surti de la crisi econòmica.